Manifest
Cap on volem anar
Les organitzacions són estructures humanes i la seva qualitat es mesura per l’estil de lideratge de les persones que la dirigeixen.
Manllevarem les paraules de Patrik Radden Keefe
“…Un dels riscos menys coneguts de la vida d’un plutòcrata és la propensió de la gent que t’envola a l’adulació submisa. En teoria, hauries de tenir accés als assessors més ben preparats. Però en comptes d’això, sovint reps consells pèssims, perquè els teus cortesans van amb compte de dir-te només el que vols sentir. El perill, tant si ets un executiu multimilionari com si ets el president dels Estats Units, és que tu mateix acabis agreujant el problema, marginant les veus que dissenteixen i creant una bombolla en la qual la lleialtat es recompensa per damunt de tot. Els Sackler s’enorgullien de ser lleials als que els mostraven més fidelitat. Si feies costat a la família, no et faltaria de res. En canvia, una llei no escrita de la companyia era que qualsevol que marxés per acceptar una feina en un altre lloc passaria a la llista negra de per vida i no podria tornar mai a l’empresa…”
L’IMPERI DEL DOLOR. La història secreta de la dinastia Sackler
Quan entres al web de la Intersindical en l’explicació de qui som, entre d’altres es pot llegir:
“Som un sindicat independent i sociopolític
Som un sindicat independent, democràtic, ètic, assembleari, sociopolític, republicà, laic, feminista, ecologista, independentista i internacionalista. Defensem els drets laborals, socioeconòmics i nacionals de les persones i dels treballadores i de les treballadores amb la finalitat de transformar l’actual estructura social en una altra de realment justa, lliure, solidària i respectuosa amb el planeta. Apostem per donar una dimensió social al sindicalisme, implicant-lo en la defensa de la igualtat home-dona, del medi ambient, de la llengua catalana i dels drets socials i econòmics dels col·lectius més precaritzats dels Països Catalans i del món. El nostre és objectiu és l’eliminació de tota situació d’opressió d’uns individus i/o col·lectius sobre d’altres i per això lluitem contra la discriminació, sigui per raó de raça, sexe, religió, ideologia o qualsevol altra consideració personal i social. Creiem que cal bandejar la burocràcia que impera a les administracions i avançar cap a una vertadera democràcia participativa basada en el diàleg i la decisió de la majoria, amb respecte a les opinions minoritàries, i la defensa de la diversitat.”
Son paraules molt boniques, però a dia d’avui la Intersindical continua practicant aquest ideari?
Les paraules se les emporta el vent, els fets són el que queda. Perquè el paper ho aguanta tot però la realitat és tossuda, la incoherència es paga i a la propera ronda d’eleccions sindicals al sector públic de 2023 ens ho explicaran alt i clar.
Les paraules se les emporta el vent, els fets són el que queda. Perquè el paper ho aguanta tot però la realitat és tossuda, la incoherència es paga i a la propera ronda d’eleccions sindicals al sector públic de 2023 ens ho explicaran alt i clar.
El passat 1 de febrer el Secretariat d’Educació de la Intersindical-CSC va dimitir col·lectivament després de mesos de viure un malestar continuat en la relació amb la direcció del sindicat, el Secretariat Nacional i especialment amb el seu Secretari General. En l’escrit en què s’anunciava la dimissió en bloc es recordava que s’havien sentit “totalment desautoritzats, menystinguts i, fins i tot, humiliats, davant d’aquesta negació reiterada de funcions de càrrecs electes. “ Aquesta dimissió de tot un Secretariat, escollit democràticament per la sectorial d’Educació en un assemblea general, ha estat una altra advertència més sobre la situació general que viu el sindicat, que des del Corrent Crític Transparència ara compartim. Els companys i companyes d’Educació no han dimitit per no res. Un contínuum de censura, menyspreu i obstrucció han impedit les seves funcions com a persones escollides dins la sectorial i com a delegats sindicals electes. Uns fets que es repeteixen en altres àmbits del nostre sindicat i que esperem que puguin ser corregits i superats.
S’ha trepitjat de nou la democràcia interna, la transparència, la confiança i la solidaritat entre companys, el pluralisme sindical i la llibertat d’expressió, els valors feministes i el treball i l’acció sindical. Tot allò que reivindiquem des del Corrent Crític Transparència amb l’objectiu d’enfortir i fer avançar la Intersindical- CSC. Davant d’això, nosaltres no mirarem cap a una altra banda.
TOTES som Intersindical-CSC
El manifest pel 8 de Març del sindicat resava el 2021 un “Combatem el masclisme des dels centres de treball.” I així ha de ser perquè som un sindicat de treballadores independentistes i som feministes.
Però aquest 2022 hem de reblar el clau i recordar que el patriarcat, en totes les seves expressions, es fa present també en el més quotidià, i també dins del dia a dia de les relacions dins dels col·lectius i sindicats. Aquell “Combatem el masclisme des dels centres de treball” és també dins de casa, al si del sindicat i de qualsevol col·lectiu humà.
Hem de recordar que el nostre sindicat, la nostra associació de treballadores, SOM totes, és de totes i de totes. I que precisament hem de treballar primordialment per la superació del llast patriarcal existent dins del sindicat (com ho fem dins al lloc de treball, a casa, al carrer…). Mirar cap a una altra banda, dissimular o ocultar el sostre de vidre o l’assetjament masclista en el nostre dia a dia, no tenir voluntat
d’afrontar i corregir aquestes situacions, no són un bon indicador.
Les relacions en el treball i dins les organitzacions pel que fa a les desigualtats i la discriminació sovint són tàcites i amb permissivitat condescendent, difícils d’explicar i que tot sovint s’atribueixen a simples conflictes personals. Però no cal una lupa per adonar-nos-en que no és així.
Tant al lloc de treball com al si del sindicat el masclisme es fa present quan s’apropien de les teves idees o de l’èxit del teu treball; quan t’interrompen i desautoritzen constantment en una reunió; quan es fan comentaris murris per qüestionar-te o et parlen amb veu d’autoritat indulgent; quan et tracten d’”histèrica” si t’enfades en un debat; quan es prenen decisions que t’afecten sense comptar amb tu o amb altres companyes; quan t’ignoren perquè “molestes” o quan ets perseguida per pensar diferent, quan es redueix la sororitat entre companyes del sindicat a un “conxorxa de bruixes”…
Prou! Aquest 8 de març, de nou, ha de servir per fer un nou escac al sistema patriarcal i capitalista. Les dones continuem realitzant la major part de les tasques domèstiques tot i estar cada vegada estem més presents al món laboral. A hores d’ara encara tenim sous d’un 22,4% menys que els homes. La precarietat i la pobresa afecten als Països Catalans principalment les dones. Un fet agreujat pels dos anys de confinaments, atur i pandèmia. Patim el sostre de vidre en la vida pública i política tot i les legislacions i avenços del feminisme. I dia sí i dia també vivim el costat més fosc i agressiu del masclisme: som maltractades, agredides o assassinades.
Si volem eliminar els privilegis d’un sistema social injust, encara profundament masclista, i lluitar pels drets de la classe treballadora, hem de començar des de casa i no deixar passar-ne ni una: i això ho farem entre totes i parlant clar i català: enderroquem el sostre de vidre i combatem l’assetjament masclista en el dia a dia. Amb sororitat i amb treball despullarem el patriarcat. Al carrer, al lloc de treball i al sindicat!