Concurs de mèrits docents. Quina vergonya!

Aquest desembre farà un any que el col·lectiu interí docent, com la resta del personal interí de l’administració pública, viu un calvari que cada dia va a més.  

Fem una mica d’història,

  • La directiva europea que estableix en frau de llei la regulació del personal de l’administració pública data de l’any 1999.
  • Però Espanya és diferent! I el desembre del 2021 es publica la Llei Iceta. Ves per on, no parla de treballadors i treballadores en frau de llei sinó de vacants a cobrir a partir d’una proposta d’ERC.
  • Com que ens han dit per activa i per passiva que la Generalitat de Catalunya té competències plenes en Educació, en principi no calia patir gaire. Podria ser que vacants vs persones fos compatible.

Aquest 5 de setembre, el DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ va publicar la RESOLUCIÓ EDU/2563/2022, de 16 d’agost, de convocatòria dels processos d’estabilització, mitjançant el sistema selectiu excepcional de concurs de mèrits per a l’ingrés a la funció pública docent.

Elements clau:

  • El temps treballat comptabilitza 7/15. D’això se’n diu un procés d’estabilització de treballadors/es en frau de llei?
  • Per què es dona tant de valor a la formació, quan aquestes persones estan actualment en actiu, per tant perfectament vàlides amb la formació actual?

Davant d’aquest desori, on és la Intersindical-CSC i molt concretament la Sectorial d’Educació?

  • En el xat obert d’Educació la gent fa preguntes i no hi ha cap resposta.
  • Tampoc es pot llegir cap comunicat –dels molts que fa– que toqui aquest tema. Només cal fer una passada per les xarxes.

La pregunta és de calaix. En què ocupa el temps la Intersindical? Per què no planta cara a la Conselleria d’Educació?

  • Són uns ineptes!
  • Estan venuts a ERC!
  • O les dues coses a la vegada?

A les xarxes circula:

La Intersindical fa una “Trobada amb una delegació alemanya de la Fundació Rosa Luxemburg per conèixer la situació sociolaboral i el paper del sindicalisme independentista i de classe a Catalunya”

Fem un exercici de comprensió lectora: Sembla que siguin els alemanys qui ens venen a explicar com està el sindicalisme a casa nostra.

La Intersindical pre-expulsa 15 delegats pel simple fet de signar una carta de suport a una companya

Signants del manifest en suport de l’Ester Marlés

Arran dels fets succeïts a l’Ester Marlés, quinze delegats d’Educació van redactar un escrit de suport a la seva companya i actualment s’enfronten, ells també, a com a mínim un intent  d’expulsió del sindicat. Se’ls ha obert un expedient disciplinari simplement per haver manifestat el seu suport a una companya.  Podeu veure el que us acabo d’explicar a l’enllaç que us poso a continuació que no és res més que el document que van signar aquestes quinze persones:

http://correntcritic-icsc.cat/denuncies/

http://correntcritic-icsc.cat/incoherencia-feminista/

Expedientats però electes.

Un grup de sis persones de les que han estat expedientades per haver donat suport a l’Ester Marlés va signar una altra carta al juny d’aquest any. La carta recordava al Consell d’Educació que, malgrat haver estat expedientats continuaven sent legalment delegats sindicals electes. En la carta, els signants van recordar que, en cas que el seu expedient disciplinari acabis en una expulsió del sindicat, ells reclamarien les hores sindicals a les que tenen dret. Legalment, un alliberat sindical continua tenint les hores que va obtenir esdevenint electe, en cas que sigui expulsat del sindicat o que decideixi passar-se a un altre sindicat, tal com fa fer, aviat far tres anys, l’Àngels Torrents. Els signants de la carta van recordar que aquestes hores no pertanyien al sindicat i que si no hi havia canvis democratitzadors al sindicat, les reclamarien. Ho van presentar com una mesura de força per tal de preservar les estructures i els reglaments democràtics de la Sectorial d’Educació. Llegint la carta (us posaré captura de pantalla per tal que la pugueu llegir) es veu clar que va adreçada al Consell d’Educació. En el text es criticava el fet que el Secretariat d’Educació actual no havia estat elegit en assemblea i, en un moment donat, es comentava que el projecte de l’actual Secretariat d’Educació ja no era el dels sotasignants. Teniu aquí captura de pantalla:

Fixeu-vos que he esborrat els dos noms que apareixen al text i que no he posat el llistat de sotasignants.

Doncs bé, arran d’aquesta carta es van  obrint expedients a la gent que la va signar.

En primer lloc, sobta que una carta interna de la Sectorial d’Educació acabés en mans del Secretariat Nacional, vulnerant completament el dret a la privacitat de les persones que la signaven. En segon lloc sorprèn la reacció de la direcció del sindicat per una simple carta. S’obre un expedient i es suspenen cautelarment els drets com a afiliats dels signants. A més a més la Intersindical-CSC fa una interpretació absolutament esbiaixada del que hi ha escrit a la carta. S’acusa els signants d’haver declarat que la Intersindical-CSC ja no era el seu projecte (quan, tal com he dit, la carta anava adreçada a Educació, criticava el funcionament del Secretariat d’Educació i per res parlava de la Intersindical-CSC). A més a més, la Intersindical-CSC (la seva direcció) assegura que els signants volien disposar de les hores independentment dels acords presos per la Intersindical-CSC. I aquí és on peta tot. La direcció de la Intersindical-CSC pot dir missa: legalment no es pot quedar amb aquestes hores, no els pertanyen. Us adjunto captura de pantalla de l’expedient que he pogut consultar:

És a dir, La Intersindical-CSC suspenent els drets d’un delegat pel simple fet d’haver signat una carta.

Represaliats de la Intersindical 2

  • Ester Marlés

Fa un any la delegada sindical d’Educació Ester Marlés, es va queixar del mal tracte que rebia per part d’un membre de la Unió Territorial de l’Anoia a la qual ella pertanyia. Arran de les queixes, li van obrir a ella un expedient. Aquest expedient el va obrir la mateixa Unió Territorial de l’Anoia, convertint-se d’aquesta manera en jutge i part a l’hora. És a dir, els mateixos als qui acusava l’Ester de maltractament eren els qui havien de decidir sobre l’expedient que se li havia obert a ella. A l’Ester se li va segrestar el correu corporatiu (recordeu que és un delicte)  i va ser expulsada del sindicat.
El sindicat utilitza la fórmula “suspensió de drets” abans d’expulsar, com una manera d’humiliar una mica més el que protesta. És per a poder dir “té 48 hores per a presentar recurs”.  L’expulsió va haver de ser retirada perquè la Unió Territorial no podia ser jutge i part a l’hora; s’havia comès doncs, un frau de llei. Però el correu corporatiu no se li va tornar mai. N’hi van fer un de nou i ella va perdre els mails i els contactes enviats amb l’anterior. 

A partir d’aquí, l’Ester va denunciar una campanya d’assetjament per tal d’aconseguir la seva baixa voluntària del sindicat. També va denunciar que estava patint assetjament masclista per mail, denúncia que mai va ser  investigada. L’Ester es va queixar a la Secretària Feminista (portada per una delegada sindical membre de Poble Lliure)  que és qui ha de vetllar per evitar que aquestes actituds masclistes no es produeixin. Aquestes denúncies no es van investigar mai.  Es van  ignorar sempre. Fruit d’aquest assetjament, l’Ester va renunciar a l’alliberament sindical. Finalment, el 13 de febrer d’enguany es va expulsar definitivament  l’Ester del sindicat sense haver mogut ni un sol dit per investigar les denúncies que ella havia fet per assetjament. Aquest  cas també és als jutjats.

A sota us poso els paràgrafs dels  Estatuts de la Intersindical en el que la es declara que la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones és una part cabdal de la seva tasca:

Dimissió en bloc del Secretariat d’Educació

L’1 de febrer d’enguany va dimitir en bloc tot el Secretariat d’Educació de la Intersindical-CSC.

Aquell dia, el Secretariat d’Educació va enviar a al Secretariat  Nacional de la Intersindical-CSC  un escrit on exposava tots els motius de descontent que els havien dut a prendre aquella decisió. Resumint, les queixes que exposava el Secretariat d’Educació eren les següents:

  • El Secretariat Nacional havia donat ordres que contradeien el que s’havia votat democràticament en els Reglaments de la Sectorial d’Educació.
  • La Sectorial d’Educació no té accés a les actes del Secretarial Nacional, ni tan sols quan aquestes actes parlen de temes que afecten a la Sectorial d’Educació.
  • Intents de boicotejar la presència de membres del Secretariat d’Educació a la seu central de la Intersindical-CSC.
  • La Sectorial també denunciava que, després que s’hagués convidat a gent de la sectorial a actes de l’ANC o d’Òmnium, el Secretari General hi enviava altres persones acreditades per poder substituir les de la sectorial. 

Qui llegeixi és fàcil que es faci la pregunta següent: Com és que entre el Secretariat Nacional i la sectorial d’educació es va arribar a aquest punt de conflicte?

Com és que el SN, començant pel Secretari General no van voler parlar-hi abans?

Doncs perquè el conflicte venia de molt lluny. De la voluntat de qui decidia dins del SN. La sectorial s’havia mostrat crítica davant els diferents intents d’imposició i el Secretari General era incapaç de veure que aquelles actituds podien acabar amb que el sindicat perdés aquella sectorial valuosa i visible. O no ho veia o li era igual. O ho preferia. Un error de càlcul més que evidents.

Us adjunto totes les captures de pantalla del document que va emetre el Secretariat d’Educació.

Actualment, els membres del Secretariat de la Sectorial d’Educació han estat reemplaçats. L’actual secretariat havia de ser interí i durar només dos mesos, però ja en porta sis i no es preveu que hi hagi una assemblea per escollir-ne un altre fins a mitjans de setembre. Els diversos intents que s’han produït per tal que aquesta assemblea es fes el més aviat possible, han trobat tot tipus de traves. Els membres que hi ha ara s’hi van presentar de forma voluntària.  Quatre dels seu set components són membres de partits polítics, en concret de Poble Lliure i d’ERC. A causa de la interinitat i/o les presses per a constituir-lo, en aquest secretariat no es respecta la paritat de gènere. Hi ha sis homes i una sola dona. L’anterior Secretariat d’Educació havia estat escollit mitjançant un procés completament democràtic on votaven els afiliats de la sectorial d’Educació i on es garantia la presència o bé de quatres homes i tres dones o de tres homes i quatre dones. El que us poso a continuació és l’enllaç on podeu comprovar que efectivament va ser així. També us poso captures de pantalles per tal d’estalviar-vos haver-ho de buscar.

I pel que fa a la presentació de candidatures el procés va ser el següent:

L’enllaç el teniu aquí

I qui hi ha ara al Secretariat d’Educació?

Com he comentat més amunt hi ha sis homes i una dona. Tres dels membres (dos homes i l’única dona) són independents. És a dir, no consta que hagin ocupat cap càrrec anteriorment per cap partit polític. Val a dir que he fet cerca durant una bona estona i no he trobat que hagin estat ocupant algun càrrec amb anterioritat. Això no significa que puguin militar a un partit polític. Tampoc significa que, tot i que he buscat prou, no hagin tingut algun càrrec en algun moment. Els altres tres, sí que tenen filiació política. I això no és un problema a priori. Per descomptat és legítim formar part d’un partit polític i fer sindicalisme. Tampoc és un problema que hi hagi gent que hagi tingut càrrecs polítics, però la sensació que no es pot evitar de tenir és que el sindicat s’estigui convertint en un lloc on hi vagin a raure gent amb una trajectòria política més o menys significativa i que no té cap càrrec polític actualment. Cal dir que els membres del Secretariat d’Educació són alliberats totals o parcials. Doncs bé, entre els membres que tenen filiació política activa i que actualment formen part del Secretariat d’Educació són:

  • Roger Castellanos i Corbera, militant de  Poble Lliure.
  • Bernat Pèlach i Saget, militant de Poble Lliure.
  • Luard Silvestre i Castelló, militant de Poble Lliure.
  • Miquel Àngel Camacho i Vega, militant  d’ERC.

Hi ha altres coses que membres de la sectorial d’Ensenyament m’han comentat i que són criticables. En la vaga per a la llengua del  (una de les puntes de llança de la Intersindical-CSC) 23 de març de 2022 els membres del Secretariat Nacional que hi van assistir van mantenir un perfil molt baix. Es va deixar tota la feina i la responsabilitat a la Sectorial d’Educació. Com es lliga aquesta actitud amb el fet que oficialment per a la Intersindical-CSC la llengua sigui un tema clau i de país?

També des de dintre de la Sectorial d’Educació es critica que la política del sindicat per ajudar al personal interí d’Educació ha estat poc definida i poc clara. El sindicat ha tingut un comportament erràtic i ho han apostat tot al decret del Miquel Iceta. Sembla que l’interès pel que fa al personal PAE (personal que hi ha dintre dels centres per tal de garantir el suport educatiu) també és insuficient. La Intersindical-CSC no es preocupa  per la seva estabilitat laboral. Ni tan sols té un cens d’afiliats al sindicat d’aquest grup de treballadors que sovint són designats a dit dintre dels centres educatius.

Aquest ha estat un curs de reivindicacions i vagues, la Intersindical-CSC no ha tingut cap mena de protagonisme en les meses de negociació ni en la relació amb els altres sindicats anant sempre a remolc de les decisions dels altres.

Pel que fa al procés d’estabilització el paper de la Intersindical ha estat molt galdós (igual que la resta) perquè hi ha un problema en la gènesi del conflicte persones versus vacants

Tot i així cal dir que una gran part dels alliberats i alliberades que encara creuen que el sindicat es pot redreçar i tornar  al camí inicial han fet una gran tasca.

Pel que fa als PAE, com que la Federació no ha donat accés a la sectorial d’educació dels afiliats i afiliades que pertanyen a aquest col·lectiu com ha sindicat, no s’ha fet res.

Altra cosa és el treball dels alliberats i alliberades esmentat anteriorment. 

Doble moral pel que fa a l’ús de les hores sindicals

Un altre tema digne d’esment és el següent: la Secretària General de la Federació de Serveis Públics, Àngels Torrents, era alliberada sindical per la UGT quan va decidir passar-se a la Intersindical-CSC. Parlem del setembre del 2018.  Aquest fet en sí no té res d’estrany. Haver estat escollit per un sindicat, ser-ne alliberat i passar-se a un altre és perfectament legal. Ara bé, quan els membres de la Sectorial d’Educació  van tenir problemes amb el sindicat (també en parlarem més endavant), van amenaçar amb quedar-se les hores com a mesura de pressió. Això hagués significat la pèrdua de representació per part de la Intersindical-CSC. Els afiliats van adoptar aquesta mesura per tal d’intentar forçar un diàleg amb el Secretariat General que resolgués els problemes que els havien dut a queixar-se del sindicat. La reacció que va tenir llavors el Secretariat Nacional (que no havia tingut cap problema en rebre a l’Àngels Torrents amb els braços oberts), va ser la de complicar la vida i gairebé “crucificar” aquests afiliats (com he dit abans, aquest tema s’explicarà més bé més endavant).

La dimissió en bloc de tot el Secretariat d’Educació, post del 31 de març del 2022 al bloc de Corrent de CANVI I-CSC.

Sectorial d’educació: Hipocresia en estat pur

Acceptar la proposta del Conseller Cambray, és l’única alternativa que han tingut els sindicats ja que no podien garantir el grau de seguiment de les dues jornades de vaga previstes per aquest setembre. En les vagues del curs passat la que més seguiment va tenir no va arribar a un 15%.

El Conseller no ha guanyat, són els sindicats els que han perdut. I com justifiquen aquests fracàs?. La majoria amb el silenci tot procurant mantenir la dignitat, però la Intersindical no, la Intersindical treu pit i piula a tort i a dret a les xarxes socials.

“Valoració crítica de l’acord amb el Departament d’Educació” document que no s’ha enviat a l’afiliació

  • “La Intersindical valorem críticament l’acord” …” aquest acord no suposa cap ampliació de drets”  De què estan parlant! La finalitat de les vagues era revertir les retallades de l’any 2010.
  • “una negociació real amb els diferents agents de la Comunitat Educativa…”  I que s’ha fet durant tot el curs…? Una ficció…!
  • “…la Intersindical vetllarem perquè els acords que s’han assolit es compleixin en la seva integritat, tant pel que fa a l’hora lectiva com a la resta de punts que hi ha damunt la taula…” Només faltaria que no es vetllés pel retorn de l’hora lectiva a primària i secundària, però ens hauran d’explicar com es fa per vetllar per uns acords que són sobre la taula!
    • Hi ha més acords que no es volen explicar? 
  • “…no es pot obviar el paper del govern espanyol en els problemes que ens afecten…” Fa anys i panys que tothom sap que hi  ha un dèficit d’ingressos, i qui decideix com es distribueixen els diners assignats, és la Conselleria d’Educació. Si no es malbaratés en llicències, plataformes i material informàtic no necessari (veure l’habitació dels mals endreços de moltes escoles i instituts) hi hauria pressupost per a professorat. La Intersindical no ha piulat mai en aquest sentit.

Però, embolica que fa fort arran de la notícia de: El diario.es “La millonaria ‘caja de resistencia’ de ELA, la baza con la que el mayor sindicato vasco logra mantener huelgas de años”. Des de la Intersindical es respon“així seria més fàcil”

Parlem clar:

  • Si la Intersindical no té caixa de resistència, és senzillament perquè no en vol tenir, ja que és una decisió estratègica. Excusar-se en una afiliació insuficient, mostra la poca talla dels actuals dirigents del sindicat.
  • Durant tot el curs passat, l’afiliació no va tenir cap informació de com es desenvolupava el procés de negociació. Voler estar informat implicava anar als webs dels altres sindicats.

Tot això no té res a veure amb aquella Intersindical engrescadora que va incrementar delegats en les eleccions del 2019. Avui, els actuals dirigents en ves de fer autocrítica culpabilitza els treballadors/docents per no haver estat prou participatius en les vagues. Ens volen fer passar bou per bèstia grossa, quan el que haurien de fer és callar per mantenir un mínim de dignitat.

Ara s’entén perquè gairebé un 50% d’alliberats i alliberades no continuen aquest curs, i alguns s’han donat de baixa del sindicat.  Hipocresia en estat pur

Per aquest camí no serem mai Països Catalans

La dimissió en bloc de tot el Secretariat d’Educació

El passat 1 de febrer el Secretariat d’Educació de la Intersindical-CSC va dimitir col·lectivament després de mesos de viure un malestar continuat en la relació amb la direcció del sindicat, el Secretariat Nacional i especialment amb el seu Secretari General. En l’escrit en què s’anunciava la dimissió en bloc es recordava que s’havien sentit “totalment desautoritzats, menystinguts i, fins i tot, humiliats, davant d’aquesta negació reiterada de funcions de càrrecs electes. “ Aquesta dimissió de tot un Secretariat, escollit democràticament per la sectorial d’Educació en un assemblea general, ha estat una altra advertència més sobre la situació general que viu el sindicat, que des del Corrent Crític Transparència ara compartim. Els companys i companyes d’Educació no han dimitit per no res. Un contínuum de censura, menyspreu i obstrucció han impedit les seves funcions com a persones escollides dins la sectorial i com a delegats sindicals electes. Uns fets que es repeteixen en altres àmbits del nostre sindicat i que esperem que puguin ser corregits i superats.


S’ha trepitjat de nou la democràcia interna, la transparència, la confiança i la solidaritat entre companys, el pluralisme sindical i la llibertat d’expressió, els valors feministes i el treball i l’acció sindical. Tot allò que reivindiquem des del Corrent Crític Transparència amb l’objectiu d’enfortir i fer avançar la Intersindical- CSC. Davant d’això, nosaltres no mirarem cap a una altra banda.