Congrés a la búlgara

Va, que us expliquem el 7è Congrés de La Intersindical. Així quan sentiu l’expressió “votar a la búlgara” tindreu clar què vol dir en aquest bon exemple de #Congrésalabúlgara

Per evitar qualsevol espontaneïtat “incòmode” l’ordre del dia no tenia punt de precs i preguntes.

Prèvia: dimarts 8 de pressa i corrents vam ser convocats cadascú a l’assemblea telemàtica de la seva Federació que havien de tenir lloc dijous 8 a les 18h.

La convocatòria especificava que aquelles assemblees tenien per objectiu decidir el vot dels delegat/des.

Oh, sorpresa! A totes es va decidir que els afortunats delegats votarien:

  • SÍ a la candidatura única pel nou SN i al mateix Secretari General
  • SÍ a la ponència
  • SÍ a les esmenes (que, no cal dir, ja havien estat prèviament acceptades pels ponents)

Al Congrés encara hi va haver qui es va queixar amargament de la manca d’implicació de delegat/des en aquestes assemblees. Probablement els havia desmotivat l’escassa emoció que hi hauria en el resultat de les votacions.

El Congrés es va iniciar aproximadament a l’horari previst, les 10h, amb diferents xapes. Que si hi havia un Espai de Transparència al lloc web, que s’havia elaborat un Codi Ètic “per poder defensar el sindicat de persones irrespectuoses”… Que si cal una caixa de resistència, ui, sí.

Es va anunciar que la candidatura presentada per Joan Rocamora havia estat desestimada perquè a la candidatura no hi havia els candidats elegibles suficients ja que o no eren afiliats o estaven expedientats.

Que se’ls ha d’entendre oi, perquè dir que portem 2 anys llargs en modus Reina Boja d’Alícia en Terra de Meravelles i que manem tallar el coll a tot aquell qui es mogui hagués estat massa llarg.

Que es crearan els Consells de les Federacions: cadascuna podrà celebrar 2 trobades anuals amb tota la filiació.

Pels que se us ha de dir tot, vol dir  “jugueu a les vostres coses al vostre raconet i no vingueu a molestar als Congressos on ja ho tenim tot pactat abans d’entrar”.
Que els jubilats quedaran adscrits a la última Federació on van estar adscrits quan tenien feina en actiu. Bé. Bé. Ara seria massa llarg explicar de què ve tot això.

Els treballador/es autònoms afiliats quedaran adscrits a la Federació de Serveis Privats.
I més cosetes, com és ara que a les properes eleccions grosses del sector públic de la propera primavera volem entrar a la mesa sectorial de Sanitat i a la mesa de representants dels treballadors de la Generalitat…

Seguint el Reglament precongressual hi hagués pogut haver 134 representants amb dret a vot sumant els 120 de les 3 Federacions i l’Eina i els 14 membres del SN. A la sala hi havia 81 afiliat/des amb dret a vot.

I per fi arriba moment que sempre és distret de presentar els comptes de 2021. Anuncien que les despeses han estat 753.059,92€ desglossat en 3 partides:

lloguers 68.559,21€ / salaris 353.335,59 / funcionament 257.100,36…

I ningú no s’aixeca i els diu: COMPANY*S QUE AIXÒ SUMA 678.995,16 I QUE PER TANT FALTEN PER JUSTIFICAR 74.064,76 EURETS DE RES perquè qui som nosaltres per amargar la festa als nostres compis que ho han preparat tot amb tanta il·lusió.

“El Congrés de la por: només per afiliats silenciosos”


PER QUÈ ABANDONO LA MEVA IMPLICACIÓ A LA INTERSINDICAL

Aquest article no és altra cosa que la suma dels tuits que vaig emetre dissabte al matí, 12 de novembre. Els poso en format d’article per facilitar-ne la lectura:

Bon dia, sóc vinguda a explicar-vos perquè avui no estic assistint al 7è Congrés de La Intersindical i perquè abandonaré en les properes hores les meves tasques en aquest sindicat. Tinc motius per donar i vendre però el que explicaré serà el més simple: el sindicat no és sobirà.

Sóc dels pocs afiliats que avui tenen el privilegi de poder entrar al 7è Congrés. Jo hi tinc cadira perquè fins ara he estat membre del Secretariat Nacional i, en conseqüència, del Consell Nacional. No m’he tornat a presentar a cap càrrec.

Per tant deixaré de ser Delegada de Prevenció de Riscos Laborals i membre dels Comitès de Seguretat i Salut de:

_Departament de Salut

_Departament de Justícia

de la Generalitat.

Parlaré amb el responsable d’aquesta àrea de la Intersindical per fer el traspàs de la feina feta

Cap sindicat és útil al seu propòsit -la defensa dels interessos dels treballador*s- si manté lligams o accepta directrius de partits polítics.

En el cas de la Intersindical les decisions les prenen membres de dos partits polítics -un de molt gros, ERC, i un de molt petit Poble Lliure- que han acabat ocupant-ne els llocs de treball i/o els càrrecs rellevants.

D’aquí uns minuts rebreu a posar dos exemples de com representants d’ERC i Poble Lliure senyoregen La Intersindical.

Eduard Suàrez Rovira – És afiliat de la La Intersindical des del 18 de maig de 2000. Actualment té un càrrec a la Unió Territorial del Baix Llobregat de la Intersindical-CSC. Paral·lelament és membre d’ERC, partit en el que ha tingut diferents càrrecs i diferents problemes.

Des del juliol passat és director de “EQUACAT, Canal Olímpic de Catalunya” tal com consta al web Empresia.es. En va ser nomenat director el 14 de juliol de 2022.

EQUACAT és un organisme que depèn del Departament de Presidència, per tant, Eduard Suàrez, és director d’una empresa pública de la Generalitat, tal com consta al web

D’acord amb la taula retributiva que li pertoca d’aquest ens dita “Relació del personal directiu de les entitats del sector públic i les seves retribucions”, Eduard Suàrez percep un sou brut de 66.968,86€ l’any. (filera 114 de l’excel que us podeu descarregar).

D’acord amb l’article 21 dels estatuts de la Intersindical:

Suàrez incorre en incompatibilitat descrita si es presenta a un Consell Nacional perquè és directiu d’una empresa pública del sector públic de la Generalitat. És director d’una empresa.

Doncs resulta que entre el 14 de juliol de 2022 que va ser nomenat director de EQUACAT i el 22 d’octubre, Suàrez no va trobar moment de dimitir del seu càrrec a la UT i es va presentar al Consell Nacional a dir-nos quins temes eren rellevants, vaja, de què podíem parlar i de què no.

Quan ho vaig fer notar al següent Secretariat Nacional de 28 d’octubre ningú no sabia que Eduard Suarez fos director de res. Ningú.

Per si teniu curiositat. Des de que vaig deixar la CUP de Barcelona el setembre de 2012 no formo part de cap partit ni coalició. Estic segura que hi haurà afiliat/des a ERC que agrairan aquest fil sobre l’Eduard Suàrez. Encara estaré fent algun favor a algú/na.

Ara un exemple de Poble Lliure: Ni en el Consell Nacional de 22 d’octubre, ni en el darrer Secretariat Nacional de 28 d’octubre no es va voler presentar la candidatura oficialista. Es va dir literalment que això era voler tenir informació privilegiada.

La candidatura no es va poder llegir al web fins el 3 de novembre, 10 dies abans del Congrés. Poble Lliure es descriu com a partit polític. Primer van començar posant els seus militants a treballar -com a alliberats sindicals o com a contractats- a La Intersindical fins que avui han acabat ocupant el Secretariat Nacional.

El nou Secretariat Nacional, el que resulta escollit avui en l’única candidatura que han permès que es presentés està format per 6 dones i 8 homes. 8 d’aquestes persones treballen al local nacional de La Intersindical

D’aquests 14, 6 són membres de Poble Lliure, 2 òrbita PL, 2 òrbita CUP, 1 és un critiquíssim d’ERC, 2 més són JERC i 2 que no se sap.

Tothom entén que si Poble Lliure ha pogut copar el SN de La Intersindical és perquè ERC ha renunciat a senyorejar aquest sindicat, oi?

I no perdem de vista que si la mà que gronxa el bressol de la Intersindical d’ERC ha estat i/o és Eduard Suàrez, el gronxador de Poble Lliure és Marc Sallas que, com ha fet sempre fins ara, roman a l’ombra.

Sóc conscient que altres sindicats competidors, especialment en el sector públic, estaran molt contents amb aquestes explicacions. Per això he aguantat tant.

Independentistes que us vulgueu sindicar en un sindicat independentista: teniu dret a saber on us poseu. Jo he donat explicacions i dades, ara, les decisions les pren cadascú.

Tot el què diu el blog Corrent de canvi és cert. Lamentablement cert. #LaDada – No hi ha cap article, esquema, etc dels publicats fins ara que l’hagi escrit jo.

(aquest que publico avui és posterior als tuits emesos dissabte mentre es desenvolupava el Congrés)

En els darrers 2 anys llargs el Secretariat Nacional via Comissió de Garanties ha 1r suspès de drets i després expulsat unes 16 persones. Dono per fet que seré la 17a. La citada comissió ara són 4, tots membres d’ERC, la coordinadora dels quals és la parella de l’abans citat Eduard Suàrez.

I ja està. Ho deixo aquí. Que sigueu feliç*s!

Roser Palol


LA CORT DELS MIRACLES

El Congrés d’un sindicat en expansió, i més a la vigília del gran període electoral de 2023 hauria de ser festa gran, amb llum i taquígrafs. Amb un gran procés participatiu de l’afiliació i obert, molt obert també de portes enfora. En lloc d’això estem davant d’un procés gris, opac, amb més penombra que llums, amagant candidatures, no proclamant-les formalment, rebutjant candidats a través de mesures cautelars del tot injustificades, dintre de procediments disciplinares que fan vergonya aliena.

Amb una vintena d’expedients d’expulsió en marxa, amb delegats electes que se’n han afartat i causat baixa del sindicat, amb tot un secretariat de la sectorial d’educació que va dimitir en bloc davant el menysteniment sistemàtic per part de membres del Secretariat Nacional. La festa queda molt deslluïda.

S’ha de poder dir que la constitució de la Federació de Serveis Públics es va fer amb greus irregularitats. S’ha de poder dir que la constitució de la Federació d’Indústria es va fer saltant-se els estatuts. S’ha de poder dir que la mateixa constitució de la Comissió de Garanties es va fer saltant-se el seu propi reglament, i que no s’entén que es rebutgin candidats amb un currículum solvent només per què no son “dels seus”, després aniran dient que no hi ha candidats per culpa de la judicialització, no no, la culpa és el sectarisme.

S’ha primat el principi d’autoritat, de fet s’ha primat l’autoritarisme malaltís i acomplexat, sobre el diàleg i la participació. S’ha practicat el nepotisme amb canvis contractuals d’amagat del òrgans del sindicat, enganyant a tort i a dret per tal que s’alliberés a tal persona, parella de tal altre, en contra del parer del seu sector. Això fa que els sigui del tot impossible escoltar, debatre i revisar situacions, per tant perseveres en els errors, cas que es produeixin.

Se’ns dirà que s’auditaran els comptes quan hores d’ara son del tot incomprensibles, qualsevol amb un mínim sentit crític i quatre rudiments de comptabilitat ho pot verificar. I estem parlant d’un pressupost ja de certa importància i d’un gruix de personal assalariat i amb alliberament total que exigiria més rigor, més enllà de les obligacions legals de transparència. El que dèiem tenim uns òrgans d’assentiment, d’escolans d’amén, representants d’interessos particulars i/o partidistes.

Algun òrgan del sindicat sap res de la anomenada “caixa de resistència”? Segons declaracions públiques (El Salto Diario, 2/6/1922) tenim uns fons de reserva importants que la periodista que fa l’entrevista coneix. Quina sort tu! Algun òrgan del sindicat en té cap coneixement? La resposta és NO. Per tant o es menteix al sindicat o a la periodista en qüestió.

S’envia un correu a l’afiliació, el 2 de novembre amb la candidatura oficialista, i es diu que va ser proclamada al Consell Nacional del dia 22 d’octubre quan s’ha mantingut en secret fins el mateix dia 2 de novembre. Llavors què o a qui s’ha proclamat, misteri? Mentida rere mentida. Cal dir que és una candidatura previsible farcida d’assalariats del sindicat i clar, del mateix partit polític, alguns sense cap experiència laboral fora del sindicat, familiars, ningú de la indústria o serveis privats (fora dels propis assalariats).

Amb tanta gent manant cal preguntar-se qui farà la feina? El que està clar és que un partit polític irrellevant se’n ha fet l’amo, a falta de càrrecs públics per oferir queda l’estructura del sindicat per parasitar.

L’independentisme està vivint uns moments molt complexos i crispats fruit de l’evolució política de l’anomenat procés, d’un mal dol o no dol, de frustracions col·lectives i sobretot d’una manca d’estratègia clara. En un context així el paper del sindicat hauria de ser cabdal, cosint cohesionant des de baix, i lamentablement pel camí que porta no passarà de comparsa de part. Tanquin la porta al sortir, fora fa fred.

Qui té por a la llum i per què?

Quan no falten ni 2 setmanes pel Congrés Nacional l’afiliació i els òrgans formals del sindicat no coneixen les candidatures presentades, en quina situació estan i quins noms les composen. Insòlit. La Comissió Organitzadora, escollida per cooptació com ja és habitual, es nega a fer públiques les candidatures tot i estar formalment en període de campanya electoral. Sembla, això sí, que membres de la dita Comissió van a candidatura oficial. Amb quina legitimitat fa això una Comissió de tipus tècnic i de què serveixen uns òrgans del sindicat si no representen els interessos i drets de l’afiliació, especialment el Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos?

Tot plegat és un disbarat que hauria d’encendre els llums d’alerta del que està passant a la Intersindical-CSC. I això ens porta a la segona qüestió: Com és que aquests tipus de comportaments es toleren i es normalitzen? El fons és que els òrgans formals són òrgans d’assentiment, només serveixen per acceptar tàcita o explícitament allò que els demana qui mana al sindicat. I qui mana? Doncs un grup de poques persones amb càrrecs orgànics o no que s’han dedicat a posar peons per controlar el sindicat, que utilitzen les estructures de partits polítics. A hores d’ara no hi ha cap òrgan del sindicat que se n’escapi. La manipulació barroera d’alliberats i assalariats hi fa la resta: qui es belluga no surt a la foto.

Un projecte engrescador i necessari, un sindicat fort, nacional i de classe s’està convertint en una joguina trencada en mans d’uns irresponsables. Segurament s’amaguen les llistes per demorar l’evidència, un Secretariat Nacional d’assalariats i militants de partits polítics més interessats en la seva situació personal que en la situació preocupant de les classes treballadores d’aquest país. Diuen que volen emular a ELA-STV i de moment ens recorda la pitjor cara d’UGT, transfuguismes a part. Lamentable.

Concurs de mèrits docents. Quina vergonya!

Aquest desembre farà un any que el col·lectiu interí docent, com la resta del personal interí de l’administració pública, viu un calvari que cada dia va a més.  

Fem una mica d’història,

  • La directiva europea que estableix en frau de llei la regulació del personal de l’administració pública data de l’any 1999.
  • Però Espanya és diferent! I el desembre del 2021 es publica la Llei Iceta. Ves per on, no parla de treballadors i treballadores en frau de llei sinó de vacants a cobrir a partir d’una proposta d’ERC.
  • Com que ens han dit per activa i per passiva que la Generalitat de Catalunya té competències plenes en Educació, en principi no calia patir gaire. Podria ser que vacants vs persones fos compatible.

Aquest 5 de setembre, el DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ va publicar la RESOLUCIÓ EDU/2563/2022, de 16 d’agost, de convocatòria dels processos d’estabilització, mitjançant el sistema selectiu excepcional de concurs de mèrits per a l’ingrés a la funció pública docent.

Elements clau:

  • El temps treballat comptabilitza 7/15. D’això se’n diu un procés d’estabilització de treballadors/es en frau de llei?
  • Per què es dona tant de valor a la formació, quan aquestes persones estan actualment en actiu, per tant perfectament vàlides amb la formació actual?

Davant d’aquest desori, on és la Intersindical-CSC i molt concretament la Sectorial d’Educació?

  • En el xat obert d’Educació la gent fa preguntes i no hi ha cap resposta.
  • Tampoc es pot llegir cap comunicat –dels molts que fa– que toqui aquest tema. Només cal fer una passada per les xarxes.

La pregunta és de calaix. En què ocupa el temps la Intersindical? Per què no planta cara a la Conselleria d’Educació?

  • Són uns ineptes!
  • Estan venuts a ERC!
  • O les dues coses a la vegada?

A les xarxes circula:

La Intersindical fa una “Trobada amb una delegació alemanya de la Fundació Rosa Luxemburg per conèixer la situació sociolaboral i el paper del sindicalisme independentista i de classe a Catalunya”

Fem un exercici de comprensió lectora: Sembla que siguin els alemanys qui ens venen a explicar com està el sindicalisme a casa nostra.

Quan va començar tot aquest despropòsit? Cap  on va la Intersindical?

El nostre blog acull les reflexions finals de la investigació de @NiOblitNiPerdo3

Com a dada a tenir en compte hi ha el fet que fins al 2020 no hi havia hagut cap expedient disciplinari a afiliats ni cap expulsió. Des del 2020 (període en el qual comença el mandat de Sergi Perelló) fins ara hi ha hagut quinze persones expedientades, tres expulsades i tot un Secretariat d’Educació dimissionari. Com a anècdota, comentar que una de les persones que s’enfronta a un procés d’expulsió del sindicat és una professora de català de Terrassa que ha estat recentment denunciada per la Policia Nacional per parlar en català:

Penso que les acusacions són grans i fonamentades. El contingut d’aquests fils, que per desgràcia s’ha fet molt llarg, és fruit de moltes hores de feina i de parlar amb persones molt crítiques amb el que està succeint. Que els cursos que ha portat a terme el sindicat s’han atorgat a una empresa de la qual forma part un membre del Secretariat Nacional és quelcom que crec que ha quedat completament palès. Que la reacció del sindicat a meres queixes ha estat desproporcionada, histriònica i gens basada en diàleg també em sembla que ha quedat clar. Com pot ser que s’hagi expedientat o expulsat a gent pel simple fet d’opinar? Com és possible que al proper Congrés Nacional no puguin votar tots els afiliats? No era la Intersindical-CSC la que volia ser una eina de país i contribuir al naixement d’una República Catalana més democràtica? On és la democràcia? A partir dels fets i del que s’ha pogut comprovar, ens queden les sospites. Sospites expressades per totes i cadascuna de les persones que han parlat amb mi: 

  • Pot ser que la Intersindical-CSC s’estigui usant per part d’uns quants dels seus dirigents com a plataforma per activar carreres polítiques? La quantitat no gens menyspreable de càrrecs que són d’ERC o de Poble Lliure és significativa. D’aquests n’hi ha alguns que ja han tingut activitat política anterior, altres no. Això en sí no hauria de ser problemàtic: tothom té dret a fer sindicalisme i estar afiliat a un partit, però sobta que en no pocs casos, l’experiència prèvia que tenien en sindicalisme abans de tenir càrrecs de responsabilitat a la Intersindical-CSC fos nul·la. 
  • El sindicat també hauria d’aclarir en què es gasta els diners. Com que encara no gestiona prou diners públics, la Intersindical-CSC no està obligada a passar auditories externes. Però si us heu mirat amb detall els pressupostos i els balanços de l’any 2021 veureu que no hi ha partides detallades. A quina empresa se li contracten els serveis informàtics? Pot ser que sigui a una empresa on hi treballa un familiar d’un membre del Secretariat Nacional?

Pot un Secretari General permetre’s tenir cinc o sis demandes judicials pendents?

Perquè alguns dels contractats per fer feines a la Intersindical-CSC són familiars de càrrecs? Per què la Intersindical no envia un mail als afiliats notificant-los que hi ha feines disponibles, com sí que fan altres entitats? Per què es nega a donar els balanços econòmics quan un afiliat els ho demana, sobretot tenint en compte que els Estatuts li donen la raó a aquest afiliat? Penso que són preguntes que, arran del que he exposat, són legítimes i que, en comptes d’expedients i expulsions, mereixen ser contestades. És possible que a la Intersindical-CSC li estigui passant com als partits polítics independentistes que s’està omplint d’oportunistes? Penso que els afiliats a la Intersindical-CSC haurien de llegir aquest fil de dalt a baix i fer aquestes mateixes preguntes al sindicat. Estaria bé que comencessin a rebres mails i queixes exigint que, en el proper Congrés pugui votar tothom. Si només poden votar alguns delegats (que encara ningú sap com i qui els triarà), el vot pot ser esbiaixat. És possible que aquests delegats siguin escollits de forma democràtica dintre de cada Federació, o no. Seran les direccions de les dues federacions constituïdes qui decidiran qui són els seus delegats (no els afiliats). Tota l’afiliació rebrà la documentació de la/es candidatura/es que es presentin al congrés? Tal com està anant tot, segur que no: la rebran els delegats “acordats” per les federacions i gràcies! No és net. No és democràtic i cal denunciar-ho per molt que estigui escrit als Estatuts. És més, hi ha un altre tema que és el del cens. Una de les persones que em va informar del que estava passant a La Intersindical-CSC em va comentar coses respecte el cens del 2021. Sembla que el cens era un simple full d’Excel on hi constaven unes 8800 persones censades. El cas és que, si busqueu el nombre d’afiliats que tenia la Intersindical-CSC afiliades en aquell moment veureu que n’hi havia 5760. Ho podeu veure en aquest enllaç: 

 Per si de cas l’enllaç desapareix, com sempre us poso la captura de pantalla. 

Em va semblar molt estrany que hi haguessin molts més censats que afiliats i, de fet, no m’ho vaig acabar de creure. Però el cas és que el dia 25 de setembre, a Twitter, hi va haver la següent discussió entre el Secretari General de la Intersindical-CSC i jo. 

I aquí és on jo he de fer una reflexió. Només hi ha dues possibilitats: o el cens és correcte (sense irregularitats) o és incorrecte i està ple d’irregularitats tal com diuen els que han portat a judici el tema de la constitució de la Federació de Serveis Públics. I llegiu les captures de pantalla, el Secretari General em diu que he comès un delicte. Però, si el cens està bé, quin delicte he comès? El d’haver vist o tingut accés (que no l’he tingut, eh!) a un cens que irregular però que és inexistent? Jo diria que en aquesta conversa, el Secretari General es va posar ben bé de peus a la galleda perquè les seves respostes fan tota la cara de ser un reconeixement implícit de que el cens té irregularitats grosses. I per acabar, qui em va estar parlant del cens (que tampoc tinc clar que hi hagi tingut alguna mena d’accés) em va dir que hi constava encara com a censat, tot i que estigués donat de baixa del sindicat) el president de la Generalitat Pere Aragonès i Garcia. És possible que el cens sigui tan irregular que el President de la Generalitat actual encara hi consti? 

Per acabar us animo a tots a escriure a la Intersindical-CSC demanant explicacions sobre tot el que he escrit aquests. Podeu demanar informació sobre el tema que vulgueu, especialment si sou afiliats: sobre el tema econòmic, sobre el tema dels represaliats pel sindicat… Ens hi va molt, perquè un sindicat independentista hauria de ser una estructura de país i sobretot no hauríem de perdre mai de vista que ha de fer de sindicat. 

La Intersindical pre-expulsa 15 delegats pel simple fet de signar una carta de suport a una companya

Signants del manifest en suport de l’Ester Marlés

Arran dels fets succeïts a l’Ester Marlés, quinze delegats d’Educació van redactar un escrit de suport a la seva companya i actualment s’enfronten, ells també, a com a mínim un intent  d’expulsió del sindicat. Se’ls ha obert un expedient disciplinari simplement per haver manifestat el seu suport a una companya.  Podeu veure el que us acabo d’explicar a l’enllaç que us poso a continuació que no és res més que el document que van signar aquestes quinze persones:

http://correntcritic-icsc.cat/denuncies/

http://correntcritic-icsc.cat/incoherencia-feminista/

Expedientats però electes.

Un grup de sis persones de les que han estat expedientades per haver donat suport a l’Ester Marlés va signar una altra carta al juny d’aquest any. La carta recordava al Consell d’Educació que, malgrat haver estat expedientats continuaven sent legalment delegats sindicals electes. En la carta, els signants van recordar que, en cas que el seu expedient disciplinari acabis en una expulsió del sindicat, ells reclamarien les hores sindicals a les que tenen dret. Legalment, un alliberat sindical continua tenint les hores que va obtenir esdevenint electe, en cas que sigui expulsat del sindicat o que decideixi passar-se a un altre sindicat, tal com fa fer, aviat far tres anys, l’Àngels Torrents. Els signants de la carta van recordar que aquestes hores no pertanyien al sindicat i que si no hi havia canvis democratitzadors al sindicat, les reclamarien. Ho van presentar com una mesura de força per tal de preservar les estructures i els reglaments democràtics de la Sectorial d’Educació. Llegint la carta (us posaré captura de pantalla per tal que la pugueu llegir) es veu clar que va adreçada al Consell d’Educació. En el text es criticava el fet que el Secretariat d’Educació actual no havia estat elegit en assemblea i, en un moment donat, es comentava que el projecte de l’actual Secretariat d’Educació ja no era el dels sotasignants. Teniu aquí captura de pantalla:

Fixeu-vos que he esborrat els dos noms que apareixen al text i que no he posat el llistat de sotasignants.

Doncs bé, arran d’aquesta carta es van  obrint expedients a la gent que la va signar.

En primer lloc, sobta que una carta interna de la Sectorial d’Educació acabés en mans del Secretariat Nacional, vulnerant completament el dret a la privacitat de les persones que la signaven. En segon lloc sorprèn la reacció de la direcció del sindicat per una simple carta. S’obre un expedient i es suspenen cautelarment els drets com a afiliats dels signants. A més a més la Intersindical-CSC fa una interpretació absolutament esbiaixada del que hi ha escrit a la carta. S’acusa els signants d’haver declarat que la Intersindical-CSC ja no era el seu projecte (quan, tal com he dit, la carta anava adreçada a Educació, criticava el funcionament del Secretariat d’Educació i per res parlava de la Intersindical-CSC). A més a més, la Intersindical-CSC (la seva direcció) assegura que els signants volien disposar de les hores independentment dels acords presos per la Intersindical-CSC. I aquí és on peta tot. La direcció de la Intersindical-CSC pot dir missa: legalment no es pot quedar amb aquestes hores, no els pertanyen. Us adjunto captura de pantalla de l’expedient que he pogut consultar:

És a dir, La Intersindical-CSC suspenent els drets d’un delegat pel simple fet d’haver signat una carta.

Represaliats de la Intersindical 2

  • Ester Marlés

Fa un any la delegada sindical d’Educació Ester Marlés, es va queixar del mal tracte que rebia per part d’un membre de la Unió Territorial de l’Anoia a la qual ella pertanyia. Arran de les queixes, li van obrir a ella un expedient. Aquest expedient el va obrir la mateixa Unió Territorial de l’Anoia, convertint-se d’aquesta manera en jutge i part a l’hora. És a dir, els mateixos als qui acusava l’Ester de maltractament eren els qui havien de decidir sobre l’expedient que se li havia obert a ella. A l’Ester se li va segrestar el correu corporatiu (recordeu que és un delicte)  i va ser expulsada del sindicat.
El sindicat utilitza la fórmula “suspensió de drets” abans d’expulsar, com una manera d’humiliar una mica més el que protesta. És per a poder dir “té 48 hores per a presentar recurs”.  L’expulsió va haver de ser retirada perquè la Unió Territorial no podia ser jutge i part a l’hora; s’havia comès doncs, un frau de llei. Però el correu corporatiu no se li va tornar mai. N’hi van fer un de nou i ella va perdre els mails i els contactes enviats amb l’anterior. 

A partir d’aquí, l’Ester va denunciar una campanya d’assetjament per tal d’aconseguir la seva baixa voluntària del sindicat. També va denunciar que estava patint assetjament masclista per mail, denúncia que mai va ser  investigada. L’Ester es va queixar a la Secretària Feminista (portada per una delegada sindical membre de Poble Lliure)  que és qui ha de vetllar per evitar que aquestes actituds masclistes no es produeixin. Aquestes denúncies no es van investigar mai.  Es van  ignorar sempre. Fruit d’aquest assetjament, l’Ester va renunciar a l’alliberament sindical. Finalment, el 13 de febrer d’enguany es va expulsar definitivament  l’Ester del sindicat sense haver mogut ni un sol dit per investigar les denúncies que ella havia fet per assetjament. Aquest  cas també és als jutjats.

A sota us poso els paràgrafs dels  Estatuts de la Intersindical en el que la es declara que la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones és una part cabdal de la seva tasca:

Dimissió en bloc del Secretariat d’Educació

L’1 de febrer d’enguany va dimitir en bloc tot el Secretariat d’Educació de la Intersindical-CSC.

Aquell dia, el Secretariat d’Educació va enviar a al Secretariat  Nacional de la Intersindical-CSC  un escrit on exposava tots els motius de descontent que els havien dut a prendre aquella decisió. Resumint, les queixes que exposava el Secretariat d’Educació eren les següents:

  • El Secretariat Nacional havia donat ordres que contradeien el que s’havia votat democràticament en els Reglaments de la Sectorial d’Educació.
  • La Sectorial d’Educació no té accés a les actes del Secretarial Nacional, ni tan sols quan aquestes actes parlen de temes que afecten a la Sectorial d’Educació.
  • Intents de boicotejar la presència de membres del Secretariat d’Educació a la seu central de la Intersindical-CSC.
  • La Sectorial també denunciava que, després que s’hagués convidat a gent de la sectorial a actes de l’ANC o d’Òmnium, el Secretari General hi enviava altres persones acreditades per poder substituir les de la sectorial. 

Qui llegeixi és fàcil que es faci la pregunta següent: Com és que entre el Secretariat Nacional i la sectorial d’educació es va arribar a aquest punt de conflicte?

Com és que el SN, començant pel Secretari General no van voler parlar-hi abans?

Doncs perquè el conflicte venia de molt lluny. De la voluntat de qui decidia dins del SN. La sectorial s’havia mostrat crítica davant els diferents intents d’imposició i el Secretari General era incapaç de veure que aquelles actituds podien acabar amb que el sindicat perdés aquella sectorial valuosa i visible. O no ho veia o li era igual. O ho preferia. Un error de càlcul més que evidents.

Us adjunto totes les captures de pantalla del document que va emetre el Secretariat d’Educació.

Actualment, els membres del Secretariat de la Sectorial d’Educació han estat reemplaçats. L’actual secretariat havia de ser interí i durar només dos mesos, però ja en porta sis i no es preveu que hi hagi una assemblea per escollir-ne un altre fins a mitjans de setembre. Els diversos intents que s’han produït per tal que aquesta assemblea es fes el més aviat possible, han trobat tot tipus de traves. Els membres que hi ha ara s’hi van presentar de forma voluntària.  Quatre dels seu set components són membres de partits polítics, en concret de Poble Lliure i d’ERC. A causa de la interinitat i/o les presses per a constituir-lo, en aquest secretariat no es respecta la paritat de gènere. Hi ha sis homes i una sola dona. L’anterior Secretariat d’Educació havia estat escollit mitjançant un procés completament democràtic on votaven els afiliats de la sectorial d’Educació i on es garantia la presència o bé de quatres homes i tres dones o de tres homes i quatre dones. El que us poso a continuació és l’enllaç on podeu comprovar que efectivament va ser així. També us poso captures de pantalles per tal d’estalviar-vos haver-ho de buscar.

I pel que fa a la presentació de candidatures el procés va ser el següent:

L’enllaç el teniu aquí

I qui hi ha ara al Secretariat d’Educació?

Com he comentat més amunt hi ha sis homes i una dona. Tres dels membres (dos homes i l’única dona) són independents. És a dir, no consta que hagin ocupat cap càrrec anteriorment per cap partit polític. Val a dir que he fet cerca durant una bona estona i no he trobat que hagin estat ocupant algun càrrec amb anterioritat. Això no significa que puguin militar a un partit polític. Tampoc significa que, tot i que he buscat prou, no hagin tingut algun càrrec en algun moment. Els altres tres, sí que tenen filiació política. I això no és un problema a priori. Per descomptat és legítim formar part d’un partit polític i fer sindicalisme. Tampoc és un problema que hi hagi gent que hagi tingut càrrecs polítics, però la sensació que no es pot evitar de tenir és que el sindicat s’estigui convertint en un lloc on hi vagin a raure gent amb una trajectòria política més o menys significativa i que no té cap càrrec polític actualment. Cal dir que els membres del Secretariat d’Educació són alliberats totals o parcials. Doncs bé, entre els membres que tenen filiació política activa i que actualment formen part del Secretariat d’Educació són:

  • Roger Castellanos i Corbera, militant de  Poble Lliure.
  • Bernat Pèlach i Saget, militant de Poble Lliure.
  • Luard Silvestre i Castelló, militant de Poble Lliure.
  • Miquel Àngel Camacho i Vega, militant  d’ERC.

Hi ha altres coses que membres de la sectorial d’Ensenyament m’han comentat i que són criticables. En la vaga per a la llengua del  (una de les puntes de llança de la Intersindical-CSC) 23 de març de 2022 els membres del Secretariat Nacional que hi van assistir van mantenir un perfil molt baix. Es va deixar tota la feina i la responsabilitat a la Sectorial d’Educació. Com es lliga aquesta actitud amb el fet que oficialment per a la Intersindical-CSC la llengua sigui un tema clau i de país?

També des de dintre de la Sectorial d’Educació es critica que la política del sindicat per ajudar al personal interí d’Educació ha estat poc definida i poc clara. El sindicat ha tingut un comportament erràtic i ho han apostat tot al decret del Miquel Iceta. Sembla que l’interès pel que fa al personal PAE (personal que hi ha dintre dels centres per tal de garantir el suport educatiu) també és insuficient. La Intersindical-CSC no es preocupa  per la seva estabilitat laboral. Ni tan sols té un cens d’afiliats al sindicat d’aquest grup de treballadors que sovint són designats a dit dintre dels centres educatius.

Aquest ha estat un curs de reivindicacions i vagues, la Intersindical-CSC no ha tingut cap mena de protagonisme en les meses de negociació ni en la relació amb els altres sindicats anant sempre a remolc de les decisions dels altres.

Pel que fa al procés d’estabilització el paper de la Intersindical ha estat molt galdós (igual que la resta) perquè hi ha un problema en la gènesi del conflicte persones versus vacants

Tot i així cal dir que una gran part dels alliberats i alliberades que encara creuen que el sindicat es pot redreçar i tornar  al camí inicial han fet una gran tasca.

Pel que fa als PAE, com que la Federació no ha donat accés a la sectorial d’educació dels afiliats i afiliades que pertanyen a aquest col·lectiu com ha sindicat, no s’ha fet res.

Altra cosa és el treball dels alliberats i alliberades esmentat anteriorment. 

Doble moral pel que fa a l’ús de les hores sindicals

Un altre tema digne d’esment és el següent: la Secretària General de la Federació de Serveis Públics, Àngels Torrents, era alliberada sindical per la UGT quan va decidir passar-se a la Intersindical-CSC. Parlem del setembre del 2018.  Aquest fet en sí no té res d’estrany. Haver estat escollit per un sindicat, ser-ne alliberat i passar-se a un altre és perfectament legal. Ara bé, quan els membres de la Sectorial d’Educació  van tenir problemes amb el sindicat (també en parlarem més endavant), van amenaçar amb quedar-se les hores com a mesura de pressió. Això hagués significat la pèrdua de representació per part de la Intersindical-CSC. Els afiliats van adoptar aquesta mesura per tal d’intentar forçar un diàleg amb el Secretariat General que resolgués els problemes que els havien dut a queixar-se del sindicat. La reacció que va tenir llavors el Secretariat Nacional (que no havia tingut cap problema en rebre a l’Àngels Torrents amb els braços oberts), va ser la de complicar la vida i gairebé “crucificar” aquests afiliats (com he dit abans, aquest tema s’explicarà més bé més endavant).

La dimissió en bloc de tot el Secretariat d’Educació, post del 31 de març del 2022 al bloc de Corrent de CANVI I-CSC.

Represaliats de la Intersindical-CSC

  • Jordi Céspedes

En la Sectorial de Sanitat hi ha dos membres que han estat expulsats per discrepar. D’un dels casos en desconec el nom de la persona i el motiu pel qual se’l va fer fora.

Els problemes van començar quan aquest afiliat comença a sospitar que els comptes de la Intersindical-CSC no són clars. Aleshores decideix demanar per burofax l’estat comptable de la Intersindical-CSC des del moment de la presa de possessió del Sergi Perelló. Aquesta petició li és denegada perquè, segons el Secretari General, tota la informació comptable de la Intersindical-CSC es troba al seu web i és públic. Però analitzem primer els motius que van fer sospitar a Jordi Céspedes que alguna cosa no anava i analitzem també si els comptes que hi ha a la web del sindicat són clars.

El primer fet que alarma a Jordi Céspedes és assabentar-se que des de la Intersindical-CSC estaven organitzant cursos de formació per part d’una empresa que es diu aprenambnosaltres.cat . Aquesta empresa està portada per la parella  del Secretari de Comunicació de la Intersindical-CSC i ell mateix hi fa classes. En aquests dos enllaços que us passo a continuació podeu veure qui porta l’escola i que una d’aquestes persones és el Secretari de Comunicació. 

Qui som aprenambnosaltres.cat

La intersindical – Com ens organitzem

En aquestes captures de pantalla podeu veure com, efectivament es contracten a través de la Intersindical-CSC cursos a aquesta empresa.

I quant es va fer pagar als inscrits per exemple per aquest últim curs? Doncs si accedim a la pàgina web on hi ha la informació ho podem veure:

https://www.intersindical-csc.cat/2021/01/30/curs-virtual-de-preparacio-doposicions-cossos-dadministracio-especial-cossos-de-titulacio-superior-a1-i-cossos-de-diplomatura-a2-temari-comu-de-la-generalitat-de-catalunya/

Com que no seria la primera pàgina web de la Intersindical-CSC que desapareix de forma “misteriosa” (més endavant en veurem un altre exemple), us poso també les captures de pantalla:

És a dir, un mínim de 250 euros per a persones que portin més de 12 mesos afiliades, sempre i quan es faci un pagament únic perquè si no és així, cal pagar-ne 300.

Nota: si heu clicat a l’enllaç del curs, veureu que ja ha desaparegut (sort de la captura de pantalla). De fet, no és l’únic curs que ha desaparegut, ha passat el mateix amb gairebé tots els cursos que el sindicat va ofertar el 2021. Però per sort existeix archive.org, una web on es poden recuperar versions de webs antigues. Si us poseu a archive.org i poseu l’enllaç a la web, el trobareu. Teniu la captura de pantalla per saber com ho heu de fer:

A part de tot això, el mateix Jordi Céspedes, ha pujat al seu perfil de Twitter (@JordiCM68) una factura que aquesta empresa va passar a la Intersindical.

Si us hi fixeu la captura de pantalla de la factura està tallada per un tema de protecció de dades. El Jordi Céspedes està, en aquests moments, demandat per la mateixa Intersindical-CSC. Però jo he vist la factura sencera i l’emet l’empresa abans esmentada. Si us hi fixeu tot plegat puja 3815 euros pagats per la Intersindical-CSC a la persona que porta l’empresa i que és també afiliada al sindicat. 

El segon tema que alarma al Jordi Céspedes és que, a diferència del que afirma el sindicat, ELS COMPTES NO SÓN CLARS. Us adjunto la captura de pantalla on podeu veure els pressupostos de l’any 2021:

Aquí teniu l’enllaç

Fixeu-vos en el concepte “Imprevistos i despeses”: 50.000. Podríem dir que, com que és un pressupost i parla d’imprevistos, no es poden desglossar quins seran “aquests imprevistos”. Però és que resulta que quan ens mirem els comptes del que realment es va gastar l’any 2021, observem això.

És a dir, observem que els “imprevistos i despeses” han pujat ni més ni menys que 61.904 euros. Enlloc s’especifica en què s’han gastat aquests diners. I això és el que vol saber precisament en Jordi Céspedes. Fixeu-vos que la resta de partides tampoc estan gens especificades. A qui s’han pagat els cursos de formació? En que han consistit i a qui s’han pagat les dietes?

Per cert, els “imprevistos i despeses” pressupostats per l’any 2022 els podeu consultar aquí

Potser pot sorprendre que un afiliat demani el detall dels comptes, però heu de tenir en compte que, segons l’article 8 dels estatuts de la Intersindical, qualsevol afiliat té dret a demanar la informació que sigui respecte als comptes del sindicat:

Aquí trobareu l’enllaç als estatuts

A partir de la negativa a proporcionar la informació sobre els comptes, Jordi Céspedes pateix una sèrie de conseqüències com és ara la retirada del correu corporatiu (això és un delicte) que culminen amb la denúncia del  Secretari General de la Intersindical-CSC i altres membres de la direcció del sindicat contra ell.

El Secretari General contracta els serveis d’un bufet d’advocats amb seu a Madrid. L’advocat que contracta és el fill de l’advocat que va fer el testament del general Franco. Tots els documents d’aquest bufet d’advocats estan redactats en castellà.  Quan Jordi Céspedes els demana que els documents siguin traduïts al català, s’hi neguen, contravenint clarament el que diu l’article 2 dels estatuts del sindicat:

Fins i tot s’arriba a demanar al jutge que la contesta a la demanda per part del Jordi Céspedes sigui feta en castellà i no pas en català com havia estat feta. El jutge diu que la traducció l’hauran de pagar els demandants. Més endavant (fa poc), després que aquests fets s’expliquin a les xarxes, Perelló canvia l’advocat madrileny per un de Barcelona que ja li porta altres casos.

Una cosa que tampoc queda clara és qui està pagant les factures d’aquest procés judicial. Es fan a càrrec dels diners de la Intersindical-CSC?

Aquí teniu l’enllaç de la notícia publicada al diari El Punt AVUI on es parla del tema del Jordi Céspedes entre d’altres.

Hi ha un últim detall de tot aquest tema que resta per comentar i que té a veure amb aquelles pàgines web que desapareixen “misteriosament”. Cliqueu a l’enllaç que us he posat més amunt dels pressupostos del 2022. Veureu que els diners pressupostats per a cursos són de zero euros.

Un sindicat que no es gastarà res en cursos al llarg d’aquest any? Una mica estrany, no? Doncs bé: el mateix dia que en Jordi Céspedes i jo havíem quedat per xerrar i que m’expliqués el seu cas particular, ell va penjar aquest tuit al seu TL:

Jo ja feia uns dies que anava mirant què anava pujant perquè sabia que havia de parlar amb ell. Al matí vaig veure aquest tuit i vaig clicar a l’enllaç que hi ha adjuntat. Vaig accedir a la web del sindicat i vaig veure que s’hi oferia un curs per a preparar les oposicions a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Feia uns vint-i-cinc minuts que ell havia pujat aquest tuit (sí, m’hi vaig fixar). Doncs bé, només una hora més tard, la web havia desaparegut (com haureu pogut comprovar si cliqueu a l’enllaç). Afortunadament, ell havia fet captura de pantalla, jo no. Però puc donar fe que el que diu ell al fil de Twitter és absolutament cert.

Aquesta és la captura de pantalla del Jordi. Fixeu-vos que el curs és clarament de pagament.

Aquest enllaç esborrat al cap de només una hora i mitja d’haver-lo pujat en Jordi Céspedes al Twitter no l’he pogut recuperar a archive.org.

Per què està esborrant la Intersindical-CSC els enllaços a la oferta de cursos d’aquest any i d’anys anteriors? Pot tenir a veure amb que tot el tema està en judicis i en volen esborrar les proves? S’està intentant amagar que l’empresa que fa els cursos la porta la parella de Jesús Palomar i que ell mateix hi ha fet classes? Fa molt molt mala espina.

Tot i que és allargar el tema, mireu-vos també aquest enllaç a la pàgina web de la Intersindical a Vilanova i la Geltrú.

Hi apareix el curs del que parlàvem abans. Per si de cas pateix un procés “d’esborrat sobtat”, aquí en teniu les captures de pantalla: