Espai per a les infografies i les anomalies …

ON TINGUIS LA FEINA, NO HI POSIS L’EINA

La Intersindical-CSC va néixer l’any 1990 i fins el 2017 va ser un sindicat petit i pràcticament desconegut. L’intent de culminació del Procés i les eleccions sindicals dels diversos sectors en aquelles dates, van  fer sortir la Intersindical-CSC de l’anonimat ja que era l’únic sindicat independentista amb possibilitats de créixer.

Un munt de treballadors i treballadores van fer-hi confiança, no només per la independència sinó pel seu discurs de classe i servei a la classe treballadora.

Han passat 5 anys, i després d’un temps per consolidar el creixement de l’estructura, constatem que la Intersindical-CSC  ha caigut en les mateixes males pràctiques que la resta dels sindicats.

Ara us preguntareu, per què us diem això?

De tots és sabut que militar en un partit polític és legítim. Ara bé, quan diferents persones que comparteixen afiliació política i sindical es converteixen en grup de pressió dins del sindicat és quan perden tota legitimitat, ja que les seves pràctiques no obeeixen als objectius sindicals, sinó a uns interessos polítics que utilitzen l’estructura sindical com a trampolí o bé per entrar a formar part dels òrgans de govern del país o bé per poder-se presentar a si mateixos en els seus àmbits polítics com els amos dirigents d’un sindicat que poden manipular al seu gust, al servei tàcit d’interessos polítics.

Es va configurant una organització d’aparença democràtica però dictatorial en el seu funcionament, ja que la presa de decisions és en mans d’una petita minoria que està al servei més o menys explícit dels partits polítics amb què s’ha identificat.

Això ja ha passat en les eleccions a la Sectorial de la Generalitat (octubre de 2020) i a  la constitució de la Federació de Serveis Públics (març de 2022), de la qual formen part el 40% de l’afiliació del sindicat. Per tant, a ningú no se li escapa que, per “controlar” el sindicat, hi ha prou a guanyar les eleccions que es plantegin dins d’aquesta federació. Que, a més, és la més mediàtica, perquè la gestió d’allò públic afecta tota la societat. 

Com a conseqüència de tot això, la tasca sindical en defensa dels treballadors i treballadores queda en segon pla. Els seus representants sindicals ho viuen de diferents maneres:

  • Des de la comoditat, ja que comparteixen els objectius
  • Fent de sindicalista i corrent el risc d’alguna represàlia
  • Fent només la tasca indispensable
  • Abandonant el sindicat

Dir que ja s’ho faran i plegar tindria la seva lògica, però un sindicat és l’única eina que tenim la classe treballadora perquè siguin reconeguts els nostres drets, perquè sense els sindicats seríem molt més vulnerables en aquest món desigual.

Expliquem les febleses del nostre sindicat, perquè hi creiem. En el sindicat i en el nostre capital humà disposat a treballar per la dignificació de la classe treballadora.

Per tant, cal tornar a ser un sindicat independent, i t’ho diem a tu que fa temps que pertanys a la Intersindical-CSC i també a tu que vols afiliar-t’hi.

Som del parer que per avançar i millorar cal conèixer el present amb les seves llums i les seves ombres.