Arran dels fets succeïts a l’Ester Marlés, quinze delegats d’Educació van redactar un escrit de suport a la seva companya i actualment s’enfronten, ells també, a com a mínim un intent d’expulsió del sindicat. Se’ls ha obert un expedient disciplinari simplement per haver manifestat el seu suport a una companya. Podeu veure el que us acabo d’explicar a l’enllaç que us poso a continuació que no és res més que el document que van signar aquestes quinze persones:
Un grup de sis persones de les que han estat expedientades per haver donat suport a l’Ester Marlés va signar una altra carta al juny d’aquest any. La carta recordava al Consell d’Educació que, malgrat haver estat expedientats continuaven sent legalment delegats sindicals electes. En la carta, els signants van recordar que, en cas que el seu expedient disciplinari acabis en una expulsió del sindicat, ells reclamarien les hores sindicals a les que tenen dret. Legalment, un alliberat sindical continua tenint les hores que va obtenir esdevenint electe, en cas que sigui expulsat del sindicat o que decideixi passar-se a un altre sindicat, tal com fa fer, aviat far tres anys, l’Àngels Torrents. Els signants de la carta van recordar que aquestes hores no pertanyien al sindicat i que si no hi havia canvis democratitzadors al sindicat, les reclamarien. Ho van presentar com una mesura de força per tal de preservar les estructures i els reglaments democràtics de la Sectorial d’Educació. Llegint la carta (us posaré captura de pantalla per tal que la pugueu llegir) es veu clar que va adreçada al Consell d’Educació. En el text es criticava el fet que el Secretariat d’Educació actual no havia estat elegit en assemblea i, en un moment donat, es comentava que el projecte de l’actual Secretariat d’Educació ja no era el dels sotasignants. Teniu aquí captura de pantalla:
Fixeu-vos que he esborrat els dos noms que apareixen al text i que no he posat el llistat de sotasignants.
Doncs bé, arran d’aquesta carta es van obrint expedients a la gent que la va signar.
En primer lloc, sobta que una carta interna de la Sectorial d’Educació acabés en mans del Secretariat Nacional, vulnerant completament el dret a la privacitat de les persones que la signaven. En segon lloc sorprèn la reacció de la direcció del sindicat per una simple carta. S’obre un expedient i es suspenen cautelarment els drets com a afiliats dels signants. A més a més la Intersindical-CSC fa una interpretació absolutament esbiaixada del que hi ha escrit a la carta. S’acusa els signants d’haver declarat que la Intersindical-CSC ja no era el seu projecte (quan, tal com he dit, la carta anava adreçada a Educació, criticava el funcionament del Secretariat d’Educació i per res parlava de la Intersindical-CSC). A més a més, la Intersindical-CSC (la seva direcció) assegura que els signants volien disposar de les hores independentment dels acords presos per la Intersindical-CSC. I aquí és on peta tot. La direcció de la Intersindical-CSC pot dir missa: legalment no es pot quedar amb aquestes hores, no els pertanyen. Us adjunto captura de pantalla de l’expedient que he pogut consultar:
És a dir, La Intersindical-CSC suspenent els drets d’un delegat pel simple fet d’haver signat una carta.
Fa un any la delegada sindical d’Educació Ester Marlés, es va queixar del mal tracte que rebia per part d’un membre de la Unió Territorial de l’Anoia a la qual ella pertanyia. Arran de les queixes, li van obrir a ella un expedient. Aquest expedient el va obrir la mateixa Unió Territorial de l’Anoia, convertint-se d’aquesta manera en jutge i part a l’hora. És a dir, els mateixos als qui acusava l’Ester de maltractament eren els qui havien de decidir sobre l’expedient que se li havia obert a ella. A l’Ester se li va segrestar el correu corporatiu (recordeu que és un delicte) i va ser expulsada del sindicat. El sindicat utilitza la fórmula “suspensió de drets” abans d’expulsar, com una manera d’humiliar una mica més el que protesta. És per a poder dir “té 48 hores per a presentar recurs”. L’expulsió va haver de ser retirada perquè la Unió Territorial no podia ser jutge i part a l’hora; s’havia comès doncs, un frau de llei. Però el correu corporatiu no se li va tornar mai. N’hi van fer un de nou i ella va perdre els mails i els contactes enviats amb l’anterior.
A partir d’aquí, l’Ester va denunciar una campanya d’assetjament per tal d’aconseguir la seva baixa voluntària del sindicat. També va denunciar que estava patint assetjament masclista per mail, denúncia que mai va ser investigada. L’Ester es va queixar a la Secretària Feminista (portada per una delegada sindical membre de Poble Lliure) que és qui ha de vetllar per evitar que aquestes actituds masclistes no es produeixin. Aquestes denúncies no es van investigar mai. Es van ignorar sempre. Fruit d’aquest assetjament, l’Ester va renunciar a l’alliberament sindical. Finalment, el 13 de febrer d’enguany es va expulsar definitivament l’Ester del sindicat sense haver mogut ni un sol dit per investigar les denúncies que ella havia fet per assetjament. Aquest cas també és als jutjats.
A sota us poso els paràgrafs dels Estatuts de la Intersindical en el que la es declara que la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones és una part cabdal de la seva tasca:
L’1 de febrer d’enguany va dimitir en bloc tot el Secretariat d’Educació de la Intersindical-CSC.
Aquell dia, el Secretariat d’Educació va enviar a al Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC un escrit on exposava tots els motius de descontent que els havien dut a prendre aquella decisió. Resumint, les queixes que exposava el Secretariat d’Educació eren les següents:
El Secretariat Nacional havia donat ordres que contradeien el que s’havia votat democràticament en els Reglaments de la Sectorial d’Educació.
La Sectorial d’Educació no té accés a les actes del Secretarial Nacional, ni tan sols quan aquestes actes parlen de temes que afecten a la Sectorial d’Educació.
Intents de boicotejar la presència de membres del Secretariat d’Educació a la seu central de la Intersindical-CSC.
La Sectorial també denunciava que, després que s’hagués convidat a gent de la sectorial a actes de l’ANC o d’Òmnium, el Secretari General hi enviava altres persones acreditades per poder substituir les de la sectorial.
Qui llegeixi és fàcil que es faci la pregunta següent: Com és que entre el Secretariat Nacional i la sectorial d’educació es va arribar a aquest punt de conflicte?
Com és que el SN, començant pel Secretari General no van voler parlar-hi abans?
Doncs perquè el conflicte venia de molt lluny. De la voluntat de qui decidia dins del SN. La sectorial s’havia mostrat crítica davant els diferents intents d’imposició i el Secretari General era incapaç de veure que aquelles actituds podien acabar amb que el sindicat perdés aquella sectorial valuosa i visible. O no ho veia o li era igual. O ho preferia. Un error de càlcul més que evidents.
Us adjunto totes les captures de pantalla del document que va emetre el Secretariat d’Educació.
Actualment, els membres del Secretariat de la Sectorial d’Educació han estat reemplaçats. L’actual secretariat havia de ser interí i durar només dos mesos, però ja en porta sis i no es preveu que hi hagi una assemblea per escollir-ne un altre fins a mitjans de setembre. Els diversos intents que s’han produït per tal que aquesta assemblea es fes el més aviat possible, han trobat tot tipus de traves. Els membres que hi ha ara s’hi van presentar de forma voluntària. Quatre dels seu set components són membres de partits polítics, en concret de Poble Lliure i d’ERC. A causa de la interinitat i/o les presses per a constituir-lo, en aquest secretariat no es respecta la paritat de gènere. Hi ha sis homes i una sola dona. L’anterior Secretariat d’Educació havia estat escollit mitjançant un procés completament democràtic on votaven els afiliats de la sectorial d’Educació i on es garantia la presència o bé de quatres homes i tres dones o de tres homes i quatre dones. El que us poso a continuació és l’enllaç on podeu comprovar que efectivament va ser així. També us poso captures de pantalles per tal d’estalviar-vos haver-ho de buscar.
I pel que fa a la presentació de candidatures el procés va ser el següent:
Com he comentat més amunt hi ha sis homes i una dona. Tres dels membres (dos homes i l’única dona) són independents. És a dir, no consta que hagin ocupat cap càrrec anteriorment per cap partit polític. Val a dir que he fet cerca durant una bona estona i no he trobat que hagin estat ocupant algun càrrec amb anterioritat. Això no significa que puguin militar a un partit polític. Tampoc significa que, tot i que he buscat prou, no hagin tingut algun càrrec en algun moment. Els altres tres, sí que tenen filiació política. I això no és un problema a priori. Per descomptat és legítim formar part d’un partit polític i fer sindicalisme. Tampoc és un problema que hi hagi gent que hagi tingut càrrecs polítics, però la sensació que no es pot evitar de tenir és que el sindicat s’estigui convertint en un lloc on hi vagin a raure gent amb una trajectòria política més o menys significativa i que no té cap càrrec polític actualment. Cal dir que els membres del Secretariat d’Educació són alliberats totals o parcials. Doncs bé, entre els membres que tenen filiació política activa i que actualment formen part del Secretariat d’Educació són:
Roger Castellanos i Corbera, militant de Poble Lliure.
Bernat Pèlach i Saget, militant de Poble Lliure.
Luard Silvestre i Castelló, militant de Poble Lliure.
Miquel Àngel Camacho i Vega, militant d’ERC.
Hi ha altres coses que membres de la sectorial d’Ensenyament m’han comentat i que són criticables. En la vaga per a la llengua del (una de les puntes de llança de la Intersindical-CSC) 23 de març de 2022 els membres del Secretariat Nacional que hi van assistir van mantenir un perfil molt baix. Es va deixar tota la feina i la responsabilitat a la Sectorial d’Educació. Com es lliga aquesta actitud amb el fet que oficialment per a la Intersindical-CSC la llengua sigui un tema clau i de país?
També des de dintre de la Sectorial d’Educació es critica que la política del sindicat per ajudar al personal interí d’Educació ha estat poc definida i poc clara. El sindicat ha tingut un comportament erràtic i ho han apostat tot al decret del Miquel Iceta. Sembla que l’interès pel que fa al personal PAE (personal que hi ha dintre dels centres per tal de garantir el suport educatiu) també és insuficient. La Intersindical-CSC no es preocupa per la seva estabilitat laboral. Ni tan sols té un cens d’afiliats al sindicat d’aquest grup de treballadors que sovint són designats a dit dintre dels centres educatius.
Aquest ha estat un curs de reivindicacions i vagues, la Intersindical-CSC no ha tingut cap mena de protagonisme en les meses de negociació ni en la relació amb els altres sindicats anant sempre a remolc de les decisions dels altres.
Pel que fa al procés d’estabilització el paper de la Intersindical ha estat molt galdós (igual que la resta) perquè hi ha un problema en la gènesi del conflicte persones versus vacants
Tot i així cal dir que una gran part dels alliberats i alliberades que encara creuen que el sindicat es pot redreçar i tornar al camí inicial han fet una gran tasca.
Pel que fa als PAE, com que la Federació no ha donat accés a la sectorial d’educació dels afiliats i afiliades que pertanyen a aquest col·lectiu com ha sindicat, no s’ha fet res.
Altra cosa és el treball dels alliberats i alliberades esmentat anteriorment.
Doble moral pel que fa a l’ús de les hores sindicals
Un altre tema digne d’esment és el següent: la Secretària General de la Federació de Serveis Públics, Àngels Torrents, era alliberada sindical per la UGT quan va decidir passar-se a la Intersindical-CSC. Parlem del setembre del 2018. Aquest fet en sí no té res d’estrany. Haver estat escollit per un sindicat, ser-ne alliberat i passar-se a un altre és perfectament legal. Ara bé, quan els membres de la Sectorial d’Educació van tenir problemes amb el sindicat (també en parlarem més endavant), van amenaçar amb quedar-se les hores com a mesura de pressió. Això hagués significat la pèrdua de representació per part de la Intersindical-CSC. Els afiliats van adoptar aquesta mesura per tal d’intentar forçar un diàleg amb el Secretariat General que resolgués els problemes que els havien dut a queixar-se del sindicat. La reacció que va tenir llavors el Secretariat Nacional (que no havia tingut cap problema en rebre a l’Àngels Torrents amb els braços oberts), va ser la de complicar la vida i gairebé “crucificar” aquests afiliats (com he dit abans, aquest tema s’explicarà més bé més endavant).
En la Sectorial de Sanitat hi ha dos membres que han estat expulsats per discrepar. D’un dels casos en desconec el nom de la persona i el motiu pel qual se’l va fer fora.
Els problemes van començar quan aquest afiliat comença a sospitar que els comptes de la Intersindical-CSC no són clars. Aleshores decideix demanar per burofax l’estat comptable de la Intersindical-CSC des del moment de la presa de possessió del Sergi Perelló. Aquesta petició li és denegada perquè, segons el Secretari General, tota la informació comptable de la Intersindical-CSC es troba al seu web i és públic. Però analitzem primer els motius que van fer sospitar a Jordi Céspedes que alguna cosa no anava i analitzem també si els comptes que hi ha a la web del sindicat són clars.
El primer fet que alarma a Jordi Céspedes és assabentar-se que des de la Intersindical-CSC estaven organitzant cursos de formació per part d’una empresa que es diu aprenambnosaltres.cat . Aquesta empresa està portada per la parella del Secretari de Comunicació de la Intersindical-CSC i ell mateix hi fa classes. En aquests dos enllaços que us passo a continuació podeu veure qui porta l’escola i que una d’aquestes persones és el Secretari de Comunicació.
Com que no seria la primera pàgina web de la Intersindical-CSC que desapareix de forma “misteriosa” (més endavant en veurem un altre exemple), us poso també les captures de pantalla:
És a dir, un mínim de 250 euros per a persones que portin més de 12 mesos afiliades, sempre i quan es faci un pagament únic perquè si no és així, cal pagar-ne 300.
Nota: si heu clicat a l’enllaç del curs, veureu que ja ha desaparegut (sort de la captura de pantalla). De fet, no és l’únic curs que ha desaparegut, ha passat el mateix amb gairebé tots els cursos que el sindicat va ofertar el 2021. Però per sort existeix archive.org, una web on es poden recuperar versions de webs antigues. Si us poseu a archive.org i poseu l’enllaç a la web, el trobareu. Teniu la captura de pantalla per saber com ho heu de fer:
A part de tot això, el mateix Jordi Céspedes, ha pujat al seu perfil de Twitter (@JordiCM68) una factura que aquesta empresa va passar a la Intersindical.
Esperem que a @perellout estiguin atents al detall dels comptes.
— Jordi posant llum a la foscor ✊ (@JordiCM68) August 4, 2022
Si us hi fixeu la captura de pantalla de la factura està tallada per un tema de protecció de dades. El Jordi Céspedes està, en aquests moments, demandat per la mateixa Intersindical-CSC. Però jo he vist la factura sencera i l’emet l’empresa abans esmentada. Si us hi fixeu tot plegat puja 3815 euros pagats per la Intersindical-CSC a la persona que porta l’empresa i que és també afiliada al sindicat.
El segon tema que alarma al Jordi Céspedes és que, a diferència del que afirma el sindicat, ELS COMPTES NO SÓN CLARS. Us adjunto la captura de pantalla on podeu veure els pressupostos de l’any 2021:
Fixeu-vos en el concepte “Imprevistos i despeses”: 50.000. Podríem dir que, com que és un pressupost i parla d’imprevistos, no es poden desglossar quins seran “aquests imprevistos”. Però és que resulta que quan ens mirem els comptes del que realment es va gastar l’any 2021, observem això.
És a dir, observem que els “imprevistos i despeses” han pujat ni més ni menys que 61.904 euros. Enlloc s’especifica en què s’han gastat aquests diners. I això és el que vol saber precisament en Jordi Céspedes. Fixeu-vos que la resta de partides tampoc estan gens especificades. A qui s’han pagat els cursos de formació? En que han consistit i a qui s’han pagat les dietes?
Potser pot sorprendre que un afiliat demani el detall dels comptes, però heu de tenir en compte que, segons l’article 8 dels estatuts de la Intersindical, qualsevol afiliat té dret a demanar la informació que sigui respecte als comptes del sindicat:
A partir de la negativa a proporcionar la informació sobre els comptes, Jordi Céspedes pateix una sèrie de conseqüències com és ara la retirada del correu corporatiu (això és un delicte) que culminen amb la denúncia del Secretari General de la Intersindical-CSC i altres membres de la direcció del sindicat contra ell.
El Secretari General contracta els serveis d’un bufet d’advocats amb seu a Madrid. L’advocat que contracta és el fill de l’advocat que va fer el testament del general Franco. Tots els documents d’aquest bufet d’advocats estan redactats en castellà. Quan Jordi Céspedes els demana que els documents siguin traduïts al català, s’hi neguen, contravenint clarament el que diu l’article 2 dels estatuts del sindicat:
Fins i tot s’arriba a demanar al jutge que la contesta a la demanda per part del Jordi Céspedes sigui feta en castellà i no pas en català com havia estat feta. El jutge diu que la traducció l’hauran de pagar els demandants. Més endavant (fa poc), després que aquests fets s’expliquin a les xarxes, Perelló canvia l’advocat madrileny per un de Barcelona que ja li porta altres casos.
Una cosa que tampoc queda clara és qui està pagant les factures d’aquest procés judicial. Es fan a càrrec dels diners de la Intersindical-CSC?
Aquí teniul’enllaç de la notíciapublicada al diari El Punt AVUI on es parla del tema del Jordi Céspedes entre d’altres.
Hi ha un últim detall de tot aquest tema que resta per comentar i que té a veure amb aquelles pàgines web que desapareixen “misteriosament”. Cliqueu a l’enllaç que us he posat més amunt dels pressupostos del 2022. Veureu que els diners pressupostats per a cursos són de zero euros.
Un sindicat que no es gastarà res en cursos al llarg d’aquest any? Una mica estrany, no? Doncs bé: el mateix dia que en Jordi Céspedes i jo havíem quedat per xerrar i que m’expliqués el seu cas particular, ell va penjar aquest tuit al seu TL:
La mentida per sistema.
La jeta que li fot és impressionant. Ens pren per imbècils.
— Jordi posant llum a la foscor ✊ (@JordiCM68) August 4, 2022
Jo ja feia uns dies que anava mirant què anava pujant perquè sabia que havia de parlar amb ell. Al matí vaig veure aquest tuit i vaig clicar a l’enllaç que hi ha adjuntat. Vaig accedir a la web del sindicat i vaig veure que s’hi oferia un curs per a preparar les oposicions a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Feia uns vint-i-cinc minuts que ell havia pujat aquest tuit (sí, m’hi vaig fixar). Doncs bé, només una hora més tard, la web havia desaparegut (com haureu pogut comprovar si cliqueu a l’enllaç). Afortunadament, ell havia fet captura de pantalla, jo no. Però puc donar fe que el que diu ell al fil de Twitter és absolutament cert.
Aquesta és la captura de pantalla del Jordi. Fixeu-vos que el curs és clarament de pagament.
Aquest enllaç esborrat al cap de només una hora i mitja d’haver-lo pujat en Jordi Céspedes al Twitter no l’he pogut recuperar a archive.org.
Per què està esborrant la Intersindical-CSC els enllaços a la oferta de cursos d’aquest any i d’anys anteriors? Pot tenir a veure amb que tot el tema està en judicis i en volen esborrar les proves? S’està intentant amagar que l’empresa que fa els cursos la porta la parella de Jesús Palomar i que ell mateix hi ha fet classes? Fa molt molt mala espina.
Tot i que és allargar el tema, mireu-vos també aquest enllaç a la pàgina web de la Intersindical a Vilanova i la Geltrú.
Hi apareix el curs del que parlàvem abans. Per si de cas pateix un procés “d’esborrat sobtat”, aquí en teniu les captures de pantalla:
Us parlo ara de qui hi ha dirigint la Intersindical-CSC. Les dades que us comento les estic traient del web “Corrent de Canvi”, que el sector crític de la Intersindical-CSC, ha publicat. Com veureu, no hi consten els noms perquè una bona part de la gent que està denunciant tota la corrupció que hi ha al sindicat està, o bé en procés d’expulsió, o bé en judicis. En el següent organigrama hi ha les caselles que corresponen a la gent que té poder dintre del sindicat, però veureu que moltes d’aquestes caselles estan enllaçades amb altres. Un dels enllaços es representa mitjançant una casa (això vol dir que el membre del sindicat té una relació de parentiu amb l’altra persona) i els altres enllaços són les baules que representen matrimoni o parella. També veureu que hi ha les sigles als partits polítics als que pertanyen (JERC, ERC, PL Poble Lliure). Parlem doncs, d’un total de sis càrrecs de nou que tenen gent de la família fent tasques pel sindicat. Si hi apareix el costat el símbol de les monedes, vol dir que a més a més, cobren. Si veieu que aquest símbol no apareix en alguns dels membres del sindicat és perquè són alliberats, per tant, cobren de les administracions públiques per a fer tasques sindicals, cosa que és perfectament lícita. És a dir, ho mireu bé, veureu un total de dos membres de Poble Lliure que tenen “endollades” les seves parelles. Una persona d’ERC que també hi té la seva parella.
Podeu consultar tota aquesta informació en l’enllaç a la web que ho denuncia i en la notícia que també us adjunto.
També hi va haver irregularitats amb la constitució de la Comissió de Garanties al desembre del 2020. La Comissió de Garanties hi és per defensar l’afiliat que veu vulnerats els seus drets. En observar que en aquesta constitució semblava que hi haguessin hagut irregularitats, una afiliada de la Intersindical-CSC i delegada electa va posar una demanda. Per a constituir la comissió s’hi van presentar cinc candidats i, com que hi havia cinc places de titulars, van ser escollits tots cinc. Hi havia tres places més de suplents que no es van cobrir en aquell moment ni han estat cobertes mai perquè no s’ha presentat mai més de cinc candidats.
Dues d’aquestes persones no complien un dels requisits per a ser membres de la Comissió de Garanties. Quan es van donar a conèixer els candidats a formar part de la comissió algú es va adonar que aquests dos eren alliberats sindicals i que, per tant, no podien ser membres de la Comissió de Garanties per incompatibilitat amb el reglament de la pròpia comissió. Malgrat tot se’ls va escollir i la situació ha acabat en una demanda judicial, ja que les queixes per canals interns del sindicat van ser reiteradament desoïdes i esquivades.
Judici sobre la constitució de la comissió de garanties
El judici que s’havia de celebrar aquest febrer ha patit ben bé 3 ajornaments i té prevista com a nova data de celebració el proper 14 de setembre.
Aquells que van ser nomenats membres de la dita Comissió el desembre de 2020 consten com a imputats no pas per voluntat de la demandant que només els citava com a testimonis, sinó per decisió dels jutges. Els jutges van decidir canviar-los la figura de testimonis per la d’imputats per si consideraven que s’havien de defensar d’alguna cosa.
Si el jutge estima la demanda, totes les decisions preses per la comissió podrien quedar invalidades. Si això és així, totes les persones que han estat represaliades pel sindicat hauran de ser readmeses. Més endavant comentaré el cas dels represaliats.
En els següents enllaços veureu els membres que van conformar la comissió al desembre de 2020 i el reglament de la pròpia comissió on s’especifica aquesta incompatibilitat.
Però és que sobre aquest tema, encara se n’ha fet una de més grossa. Per tal de poder incloure aquestes dues persones que hi eren de forma irregular, la Intersindical-CSC aprovà un codi ètic al juliol del 2021. En aquest codi ètic, la Intersindical-CSC redefineix el concepte “alliberat” de tal manera que considera només alliberats sindicals aquelles persones a les que el sindicat dona més hores de les que les hi pertoquen legalment per a ser alliberats. És a dir, no es consideren alliberats aquells que tenen les hores legalment establertes, sinó aquells que, a part d’aquestes hores, en tenen de més assignades per la Intersindical-CSC. Aquí ho teniu, com sempre amb captura de pantalla i enllaç:
Però el problema és que aquesta modificació del què és un alliberat i del que no és, és un frau de llei. Per exemple a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern no estableix un nombre d’hores determinat per a ser alliberat sindical. És a dir, una persona amb una sola hora d’alliberament, és un alliberat sindical. La Intersindical-CSC no té dret a modificar aquest concepte perquè hi ha una llei superior que ho regula. Com sempre, captura de pantalla de l’article de la llei (article 9.2) i enllaç a la llei mateixa:
Una altra irregularitat que es produeix a la Comissió de Garanties és el cas del Ramon Torrents Munt. Aquest membre de la comissió fa també classes remunerades de formació online per al sindicat. Això incompleix també el mateix article del reglament. Podeu veure en aquest enllaç, que correspon a la comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona (lloc on també ell hi va treballar al 2020) que, efectivament, fa classes online per la Intersindical:
Actualment la Comissió de Garanties consta només de tres membres, enlloc del cinc. Els dos membres que eren alliberats sindicals han deixat de ser-ne membres, un per decés i l’altra per una baixa. També quedà vacant un altre lloc per una dimissió. Quan es van buscar candidats per omplir les places que quedaven només se’n van buscar dos. Ningú havia informat que un dels membres havia dimitit. Per a cobrir aquestes dues places hi havia, doncs dos candidats. Una de les candidates tenia un currículum impecable i malgrat tot no va ser escollida.
Un altre tema és la organització del Congrés Nacional del sindicat que està previst que se celebri el novembre vinent. El Congrés Nacional és el màxim òrgan de presa de decisions de la Intersindical. En el Congrés s’ha de triar el nou Secretariat Nacional i el nou/va Secretari/a General. O renovar els càrrecs en exercici.
Els congressos s’han de celebrar cada 4 anys i si hagués estat així, aquest s’hauria celebrat el 1r cap de setmana de juliol però ha estat ajornat fins el novembre. No s’ha donat cap explicació als afiliats/des.
L’últim Congrés va ser el 30 de juny de 2018. Mesos abans s’havien constituït dos grups, un que pretenia que el Secretari General fos en Sergi Perelló i l’altre que continués sent en Carles Sastre.
Per poder presentar una sola candidatura al Congrés, 4 dies abans, el dimarts 26 de juny, les dues parts van pactar i van posar aquest pacte per escrit. En aquest acord s’hi deia, entre altres coses que, seria Secretari General en Carles Sastre de 30 de juny de 2018 a 30 de juny de 2020 i que després, seria Secretari General en Sergi Perelló d’1 de juliol de 2020 a 1 de juliol de 2022. No es parlava de dates posteriors perquè en principi aquest primer cap de setmana de juliol hauríem d’haver fet el nou congrés. Tal com indica aquest document:
“Els Estatuts de la Intersindical estableixen que al Congrés Nacional hi podran votar uns nombre de delegats triats per cada Federació, però en aquell congrés de 2018, així com els anteriors, es va deixar votar tots els afiliats de La Intersindical-CSC. Ho he preguntat personalment a diverses persones que hi eren, i així va ser. Teniu aquí captura de pantalla del que diuen els estatuts i, més avall, l’enllaç a aquests mateixos.”
És estrany que la Intersindical-CSC tingui aquesta manera de fer tan poc democràtica, sobretot quan no és la manera de fer habitual. Fins ara han pogut votar tots els afiliats.
Enguany, el Secretariat Nacional (que és qui porta les regnes del sindicat entre congrés i congrés) ha decidit que aplicarà estrictament els Estatuts. I això ha generat polèmica entre altres motius perquè hi ha el precedent de la constitució irregular de la Federació de Serveis Públics (que en parlarem més endavant). Per què han de ser uns delegats, que no sabem com i qui els escollirà, els que han de triar per tots? I en segon lloc, també cal que ens preguntem si el cens serà accessible, si hi haurà les mateixes irregularitats que hi va haver per a la constitució de la Federació de Serveis Públics i si, en definitiva el procediment serà net. I qui sap quins seran els criteris per escollir aquests delegats, més enllà de la comissió, formada per quatre persones, encarregades d’organitzar el congrés? No ho sap ningú. Més ben dit, segur que ho saben aquells membres del Secretariat Nacional afins a l’actual Secretari General.
El 12 de març de 2022 es va constituir la Federació de Serveis Púbics (FSP). Hi van concórrer dues candidatures l’oficialista “Anem per feina” i una segona “Som Federació.” La diferència entre una i altra era bàsicament el model de participació i presa de decisions.
Ja des l’inici del procés es van detectar i debatre moltes irregularitats que no es van resoldre. La candidatura “Som Federació” va interposar una demanda que s’ha admès a tràmit i està en espera de judici.
La candidatura oficialista va guanyar de forma bastant ajustada. I si tenim en compte les abstencions podríem parlar d’empat tècnic. En vista dels resultats la millor solució hauria estat establir punts en comú, però la candidatura guanyadora no ho va fer.
A ningú se li escapa que qualsevol procés de construcció no és ràpid, però també hem de posar sobre la taula que les persones elegides estan a jornada completa al sindicat cobrant un sou que surt de les quotes de l’afiliació i de les arques públiques, en funció del nombre de delegats i delegades aconseguit en les diferents eleccions sectorials.
Ras i curt, un sindicat no és una associació de veïns d’escala en què la presa de decisions no surt de la porta del bloc de pisos. Un sindicat té una dimensió social que va molt més enllà de la defensa dels treballadors i treballadores, ja que forma part dels espais de presa de decisions al més alt nivell d’un país.
Molts treballadors i treballadores van donar suport a la Intersindical per ser un sindicat de classe i independentista. Si volem ser una república independent, cal aquest model sindical.
Però, des que en Sergi Perelló pren el relleu a Carles Sastre com a secretari general comença la deriva: invisible, interna, però que com una taca de fuel al mar es va fent gran
El desembre del 2021, el Decret Iceta esdevé la prova del cotó per mesurar la talla dels sindicats en general i de la Intersindical en particular.
Aquest procés d’estabilització del personal públic en frau de llei és molt complex, aspecte que implica estar molt amatent a tot el que passa, destriar el gra de la palla i donar tranquil·litat en la mesura del possible a un nombre ingent de treballadors i treballadores que veuen que poden perdre el seu lloc de treball.
Des de la FSP, que presumeix de gabinet jurídic i que hauria de fer propostes proactives, es dedica a tot el contrari: no atén a les persones que truquen al sindicat demanant informació, no informa l’afiliació i, quan delegats electes fan preguntes, són menyspreats. Sort que la ciutadania no és ximple i si la Intersindical no dona resposta als seus neguits, trucarà a una altra porta.
Quant a la funció dels sindicats, haurem de convenir que tenim un problema, ja que l’únic sindicat independentista i de classe que tenim a Catalunya està ocupat per uns dirigents que no treballen pel bé comú sinó només pels seus interessos i ambicions personals.
I mentre les organitzacions van prenen formes planes i arrodonides, la Intersindical que ens vol portar a la llibertat i la independència opta per un model que molts volen oblidar, que ens retorna a temps passats i gens alliberadors.
Un dels temes que ha estat més problemàtic ha estat la constitució de la Federació de Serveis Públics d’aquest sindicat. Aquesta federació engloba tots els treballadors i treballadores del sector públic afiliats al sindicat (Sanitat, Educació, Generalitat i ens adscrits, Administració Local i Universitats). La Intersindical-CSC té al voltant d’un 40 % dels seus afiliats que treballen al sector públic.
Els resultats del congrés on es va constituir aquesta federació han estat portats a judici perquè hi va haver un munt d’irregularitats. Després d’un intent fallit per fer una candidatura unitària i de consens, es van presentar dues candidatures: l’oficialista, “Anem per feina” encapçalada per l’Àngels Torrents, i la no oficialista,¨Som Federació” encapçalada per en Lluís Hurtado. Qui va negar-se a participar en aquesta candidatura de consens va ser la part oficialista. La candidatura no oficialista va estar fins l’últim moment batallant per no haver-se de presentar. Es va decidir que, donada la importància de la Federació, pogués votar tota la filiació.
Els cens el va gestionar una contractada laboral afí al sector oficialista i membre de Poble Lliure. Hi tenien un accés privilegiat les persones que treballaven perquè guanyés el sector oficialista.
Les primeres queixes van sorgir quan es va donar un termini de pocs dies a la l’afiliació per tal que s’inscrigués per a poder votar. El dia en què se celebrà el Congrés, el passat 12 de març (només tenia format telemàtic) hi va haver molta gent que no va poder accedir a la sessió. Aquest fet el va fer palès en Lluís Hurtado i, finalment es va ajornar la votació. Dos dies després, el mateix Lluís Hurtado, va enviar un escrit impugnant la constitució de la Federació de Serveis Públics perquè la seva candidatura no havia tingut les mateixes possibilitats d’accedir al cens electoral que l’altra candidatura, els interventors no havien pogut comprovar la identitat de les persones incloses al cens i, a més a més, els criteris que s’havien utilitzat per a la revisió del cens tampoc havien estat clars.
Des de la candidatura no oficialista es va demanar que el cens fos clar i públic i que pogués votar tota la afiliació sense necessitat d’haver-se d’inscriure uns dies abans. Deixant votar només els que s’han inscrit es controlen els resultats de la votació. I això no és gaire democràtic.
Malgrat aquesta impugnació la Intersindical-CSC decideix tirar endavant amb el congrés. Per tal “d’agilitzar” el procediment, s’envien les ponències de cadascuna de les dues candidatures a la gent que pot votar (no a tota l’afiliació), se’ls demana que les llegeixin i que votin el dia del congrés. És a dir, els candidats no van poder exposar les seves ponències en un debat obert i participatiu. Finalment, va guanyar la candidatura oficialista, però el resultat va ser prou ajustat. Davant de les irregularitats que es van produir, la candidatura no oficialista va decidir portar-ho a la justícia.
Acceptar la proposta del Conseller Cambray, és l’única alternativa que han tingut els sindicats ja que no podien garantir el grau de seguiment de les dues jornades de vaga previstes per aquest setembre. En les vagues del curs passat la que més seguiment va tenir no va arribar a un 15%.
El Conseller no ha guanyat, són els sindicats els que han perdut. I com justifiquen aquests fracàs?. La majoria amb el silenci tot procurant mantenir la dignitat, però la Intersindical no, la Intersindical treu pit i piula a tort i a dret a les xarxes socials.
“Valoració crítica de l’acord amb el Departament d’Educació” document que no s’ha enviat a l’afiliació
“La Intersindical valorem críticament l’acord” …” aquest acord no suposa cap ampliació de drets” De què estan parlant! La finalitat de les vagues era revertir les retallades de l’any 2010.
“una negociació real amb els diferents agents de la Comunitat Educativa…” I que s’ha fet durant tot el curs…? Una ficció…!
“…la Intersindical vetllarem perquè els acords que s’han assolit es compleixin en la seva integritat, tant pel que fa a l’hora lectiva com a la resta de punts que hi ha damunt la taula…” Només faltaria que no es vetllés pel retorn de l’hora lectiva a primària i secundària, però ens hauran d’explicar com es fa per vetllar per uns acords que són sobre la taula!
Hi ha més acords que no es volen explicar?
“…no es pot obviar el paper del govern espanyol en els problemes que ens afecten…” Fa anys i panys que tothom sap que hi ha un dèficit d’ingressos, i qui decideix com es distribueixen els diners assignats, és la Conselleria d’Educació. Si no es malbaratés en llicències, plataformes i material informàtic no necessari (veure l’habitació dels mals endreços de moltes escoles i instituts) hi hauria pressupost per a professorat. La Intersindical no ha piulat mai en aquest sentit.
Però, embolica que fa fort arran de la notícia de: El diario.es “La millonaria ‘caja de resistencia’ de ELA, la baza con la que el mayor sindicato vasco logra mantener huelgas de años”. Des de la Intersindical es respon“així seria més fàcil”
Parlem clar:
Si la Intersindical no té caixa de resistència, és senzillament perquè no en vol tenir, ja que és una decisió estratègica. Excusar-se en una afiliació insuficient, mostra la poca talla dels actuals dirigents del sindicat.
Durant tot el curs passat, l’afiliació no va tenir cap informació de com es desenvolupava el procés de negociació. Voler estar informat implicava anar als webs dels altres sindicats.
Tot això no té res a veure amb aquella Intersindical engrescadora que va incrementar delegats en les eleccions del 2019. Avui, els actuals dirigents en ves de fer autocrítica culpabilitza els treballadors/docents per no haver estat prou participatius en les vagues. Ens volen fer passar bou per bèstia grossa, quan el que haurien de fer és callar per mantenir un mínim de dignitat.
Ara s’entén perquè gairebé un 50% d’alliberats i alliberades no continuen aquest curs, i alguns s’han donat de baixa del sindicat. Hipocresia en estat pur
