T’ho miris com t’ho miris: de primers a cinquens!
Un fracàs no s’improvisa!
La Intersindical – Eleccions Sanitat: Joc brut i poques llistes
Després de veure el fracàs que ha patit la Intersindical-CSC a les darreres eleccions celebrades a l’ICS ens veiem obligats a fer una anàlisi del que ha succeït en aquest sindicat que aspirava a ser capdavanter en millores laborals a Catalunya.
En primer lloc una de les contradiccions que més crida l’atenció és que s’autoanomeni sindicat de classe.
El 7 de febrer es va enviar un correu massiu per demanar candidats a les llistes per a les eleccions del 29 de març de l’ICS, sense informar als delegats territorials, ni tan sols als caps de les seccions territorials. El correu en qüestió només indicava, que els qui estiguessin interessats a formar part de les llistes de La Intersindical, havien de contactar amb la secretària de la Federació de Serveis Públics, el seu telèfon era l’únic contacte que es donava, en el redactat elaborat per una cúpula encegada per “l’expansió” a qualsevol preu.
Al mateix temps que s’intenta fer llistes des de la federació de serveis públics al marge de les seccions sindicals, el Secretariat Nacional decideix pel seu compte desautoritzar als responsables de la federació de sanitat, democràticament escollits en assemblea de delegats i envia al seu braç executor o sicari, que desautoritza expressa i públicament al màxim responsable escollit per unanimitat. Es pressionen als delegats territorials perquè entreguin les llistes de candidats abans de les eleccions, amb trucades i missatges de whatsapp per part de diferents membres amb càrrecs dins de la cúpula. La majoria, delegats alliberats, que accedeixen a fer el que se’ls mana, sense qüestionar-se les raons de “saltar-se” un principi bàsic en el món sindical, que és que cada secció, elabori les llistes com considerin els seus membres.
Què va motivar a aquests alliberats a complir amb el que la “cúpula” de la Intersindical els manava? Res més que continuar alliberats, únicament això. I per què el fet de voler les llistes? Les llistes s’havien d’entregar ràpid, ja des de la “cúpula” de La Intersindical s’havia decidit a qui “col·locar” i en quines posicions. Hi anirien perfils polítics, afins al sindicat. Gent dòcil, manipulable i sense esperit crític, que farien el que fos per continuar amb uns privilegis exclusius.
A partir d’aquí comença una dura carrera de coaccions, assetjament i agressions de tota mena per part d’alguns d’aquests alliberats, perquè, segons ells, els llistats són de la seva propietat. S’apoderen de despatxos, material, documents i tot el que van arrossegant en una carrera frenètica que té un únic objectiu: guanyar les eleccions gràcies a tota la feina feta de cadascun dels delegats territorials, la majoria sense alliberaments.
El resultat ha sigut un fracàs total, desastrós, que ha creat una fissura impossible de refer. Ens hem trobat amb hospitals sense cap representació, les seccions de Primària de Barcelona, Metro Nord i Girona no han aconseguit tirar endavant cap candidatura.
En un dels molts correus massius enviats es diu que se’ls hi han pres llistes, quan les llistes porten temps intentant fer-les, mínim des del correu massiu enviat el 7 de febrer on es donava únicament el telèfon de l’Àngels Torrens, secretària de la Federació de Serveis Públics. I a dia d’avui, aquesta persona, no ha facilitat cap llista que ella hagi rebut, a cap delegat territorial. Un fet que qüestiona també la seva “ètica” professional.
A qui s’ha enganyat? Als delegats territorials, que han vist pràctiques abusives aquests darrers mesos, als afiliats, als simpatitzants, i als qui creien en un sindicat de classe, transparent i representatiu.
Les eleccions han castigat greument a La Intersindical-CSC, els resultats han donat la raó als professionals de la sanitat que no volen un model autoritari i polititzat, com és aquest.
L’estratègia que seguirà el sindicat a partir d’ara és: nova cartellera, més simbologia, més coloraines, per anar creant una nova pantalla que oculti el que realment hi ha al darrere, un menyspreu absolut a tots els professionals de la sanitat i a totes les delegades i delegats que els han representat.
Valoració de les eleccions sindicals a l’ICS Intersindical Sanitat @InterSanitat 30 de març 2023
Eleccions representants sindicals
Docents centres públics
Quan es van saber els resultats de les eleccions sindicals a l’educació pública del 14 de març de 2023, on La Intersindical va perdre 15 delegats, no ens hauria costat gens ni mica fer llenya de l’arbre caigut. Aquest no és el nostre estil.
Però, davant del comunicat que ha fet la sectorial d’educació, cal clarificar i puntualitzar alguns aspectes per poder tenir una visió de conjunt.
- La baixa participació en unes eleccions sempre és una mala notícia. Un 5% no és suficient per poder-ne justificar els mals resultats.
- La relació entre majoria i minoria és DEMOCRÀCIA. El vot electrònic no ha estat possible i fabular amb jocs de paraules uns hipotètics millors resultats, senzillament grinyola.
- La feina d’aquests quatre anys no l’heu sabut explicar perquè molts de vosaltres no sou qui l’ha fet. La majoria de les persones que la van fer, han estat expulsades o han marxat fastiguejades pel rumb erràtic i tòxic de la sectorial i el conjunt del sindicat. I els que us heu quedat, amb l’acceptació submisa o interessada d’aquesta situació, no només no heu sabut explicar aquesta feina feta, sinó que l’heu fet malbé.
- Afirmar que el col·lectiu docent té una visió esbiaixada, és mesquí. El respecte a les opinions i decisions dels altres és un principi bàsic i fonamental.
- Respecte a la consolidació social del projecte en tot el territori, ja en parlarem en un altre moment.
- La reconstrucció no es fa amb discursos ambigus i aparentment ben intencionats. “Per acabar, volem animar els afiliats i la resta dels col·lectius a fer-nos arribar les reflexions sobre la situació actual i, sobretot , a participar en el reforçament de la nostra sectorial d’educació”.
Recuperar la força de la sectorial d’educació de la Intersindical, no sabem si és possible. En tot cas, si algú ho vol intentar, hauria de començar per reconèixer els propis errors i disfuncions internes de manera sincera i constructiva. Per després, mirar de bastir els ponts dinamitats amb aquelles persones que tant van treballar per la sectorial amb l’objectiu de mirar de recuperar l’esperit, els principis, plantejaments i feina feta fins a la dimissió en bloc del Secretariat d’Educació, el febrer de 2022.
Rectificar és de savis.
Valoració de les eleccions sindicals a l’educació pública del 14 de març. Web de La Intersindical
Eleccions sindicals a Educació: del desengany a l’esperança
Les persones signants d’aquest escrit, molts encara delegats sindicals a la Junta de Personal de diferents territorials i que havíem format part de la Intersindical-CSC, us volem transmetre un seguit de reflexions a pocs dies de la celebració de les eleccions sindicals a Educació, que se celebraran el proper 14 de març.
Descrivim com desengany l’experiència amb la Intersindical-CSC dels dos darrers anys, ara en mans d’una direcció que considerem erràtica, autoritària i que ha pervertit l’ètica i els principis sindicals. La Intersindical-CSC havia pres impuls després de mots anys de treball i encerts. Per aquest motiu en vam impulsar la sectorial d’Educació, que el 2019 va irrompre amb molta força i optimisme. Però amb els mesos, i coincidint amb una maniobra de desplaçament de la direcció històrica del sindicat, les coses es van capgirar i el sindicat va prendre una deriva de persecucions internes, de control burocràtic i d’abandonament dels objectius sindicals.
Durant aquest dos anys la sectorial d’Educació ha viscut nombroses desavinences internes i topades amb la direcció del sindicat. Uns conflictes nascuts del quefer antidemocràtic, patrimonialista i motivat per una inseguretat, la por a perdre les regnes d’un aparell que retroalimenta favors, col·locacions i silencis. I sorgides d’una visió i una praxi allunyades dels interessos dels treballadors que diuen representar, és clar.
Les reiterades desavinences serien llargues de descriure aquí. Només podem expressar que és una absoluta vergonya la forma en què s’ha actuat contra afiliades i afiliats de la sectorial d’Educació (i també d’altres sectorials!), que han vist vulnerats els seus drets més elementals de forma reiterada. Per aquest motiu tot el Secretariat d’Educació va dimitir el febrer de 2022 (dimissió col·lectiva acompanyada d’una denúncia d’obstrucció, opacitat, actes de menysteniment i imposicions a dit continuades per part de la direcció). Una actuació irresponsable i que contradiu els principis democràtics, reproduïda de nou quan es va impedir votar als afiliats al Congrés de la Federació de Serveis Públics, o quan nombrosos afiliats van ser blocats, censurats, al grup obert del xat d’Educació.
El distanciament i el desengany amb el que fou el nostre sindicat s’origina, a més a més, per l’absència d’anàlisi i de praxi en l’acció sindical. És incompressible que fa quatre anys s’obtinguessin 47 delegats i que en els dos darrers anys no s’hagin trepitjat els centres de treball, que no hi hagi contacte real amb els treballadors docents, que no s’hagin defensat correctament els seus drets laborals. Si a això hi afegim la ineptitud i l’abandonament de la defensa dels interessos dels docents interins, en queda tan sols un còctel de claudicació i d’autoconsum. Un trist paper.
Per últim, i com a reflexió, no concebem un sindicat format per companys que fan bandera de la defensa dels drets dels treballadors, però que no han mogut ni un dit davant les purgues internes, la censura o l’assetjament a companyes. Que han assentit de forma acrítica, que han mirat cap a un altra banda, que ni tan sols han promogut ponts o fórmules de diàleg. Qui s’imagina que es pot construir un “Sindicat nacional i de classe” així? Això només serà possible si es fa seguint uns criteris d’ètica, de justícia i de participació i democràcia interna.
Aquest dos anys de desengany no ens han de fer perdre l’esperança. Per això, i compartint amb vosaltres aquesta mala experiència, i per posar llum a la foscor, us recomanem que voteu l’USTEC el proper 14 de març.
Signants: Narcís López, Gonzalo Alcaraz, Pablo Fernández, Emili Masoliver, Manel Moles, Núria Morales, Joan Rocamora i 15 delegats i ex afiliats a la Intersindical-CSC Educació
Expulsats, expedientats, sense veu ni vot: però crítics, solidaris i íntegres
I ho tornarem a fer!
Aquest 3 de desembre unes vuit persones, afilades i delegades per la Intersindical-CSC, hem estat expulsats del sindicat. Al juliol unes quinze persones vam rebre una notificació d’”expedient” disciplinari que ha culminat amb l’expulsió indefinida i algun cas durant vuit mesos.
Recordem que mentre es va tramitar aquest expedient contra quinze afiliats i delegats sindicals se’n va privar del dret a intervenir i a votar al Congrés Nacional de la Intersindical-CSC. Una mesura que només s’entén com una maniobra per evitar qualsevol crítica o posicionament diferenciat a l’oficialista. Així mateix, també se’ns va negar la nostra veu a la desnaturalitzada sectorial d’Educació: vam ser eliminats del grup col·lectiu del xat obert d’Educació (al qual pertanyen unes cinc-centes persones, una gran majoria no afiliats). Sense cap explicació. Una sectorial d’Educació de la qual, recordem-no, va dimitir tot el seu Secretariat en ple mesos abans com a protesta per les imposicions arbitràries i el menyspreu exercits des de la direcció dels sindicat.
Els motius que s’argumenten per efectuar el procés d’”expedients” i posterior expulsions són haver signat un escrit de suport a una companya assetjada (i expulsada posteriorment) al si del sindicat i haver exposat el motiu pel qual els delegats vam reclamar el nostre crèdit horari (hores sindicats que els pertanyen per llei).
Aquestes expulsions pretenen amagar un cas greu d’assetjament contra la nostra companya Ester (que es troba en procés de resolució judicial; així com altres casos similars que s’han reproduït al si del sindicat). Uns fets denunciats dins dels òrgans interns i que han estat obviats i silenciats reiteradament (per exemple, per l’obedient Comissió Feminista).
Una altra justificació per haver-nos expulsat és haver reclamat el crèdit horari com a delegats: ho han fet vulnerant la legislació sindical. Unes hores sindicals que pertanyen a cadascun dels delegats, i que considerem que no han de ser hores sindicals convertides en moneda de canvi per comprar fidelitats o col·locar-hi amics, familiars i coneguts. La paradoxa en tot això és que la Secretària de Serveix Públics que ha signat les nostres expulsions, amb l’argument que hem reclamat el nostre crèdit horari, va abandonar fa molt poc UGT amb les seves hores sindicals per instal·lar-se a la Intersindical-CSC. El món al revés.
Aquesta purga, és clar, és també producte d’un torcebraç dins del sindicat entre un bloc d’afiliats crítics amb l’actual direcció i un sector oficialista dòcil, adulador o indiferent, que no es qüestiona ni els disbarats ni la nefasta gestió que arrossega el nostre sindicat. Un sindicat que fa tres anys era una esperança i que havia crescut després de molts anys de treball, honestedat i compromís.
No ens amoïna aquesta expulsió, després de dos anys de desraons, martingales, opacitat i injustícies. Creiem que ens dignifica, perquè hem actuat seguint el nostre sentit de sindicalistes, moguts per la solidaritat, la transparència, el sentit crític i la impugnació dels fets injustos. I ho tornarem a fer.
Torelló, Olesa de Montserrat, Cerdanyola, Terrassa, Sabadell, Igualada, Barcelona…
Països Catalans, 4 de desembre de 2022
Congrés a la búlgara
Va, que us expliquem el 7è Congrés de La Intersindical. Així quan sentiu l’expressió “votar a la búlgara” tindreu clar què vol dir en aquest bon exemple de #Congrésalabúlgara
Per evitar qualsevol espontaneïtat “incòmode” l’ordre del dia no tenia punt de precs i preguntes.
Prèvia: dimarts 8 de pressa i corrents vam ser convocats cadascú a l’assemblea telemàtica de la seva Federació que havien de tenir lloc dijous 8 a les 18h.
La convocatòria especificava que aquelles assemblees tenien per objectiu decidir el vot dels delegat/des.
Oh, sorpresa! A totes es va decidir que els afortunats delegats votarien:
- SÍ a la candidatura única pel nou SN i al mateix Secretari General
- SÍ a la ponència
- SÍ a les esmenes (que, no cal dir, ja havien estat prèviament acceptades pels ponents)
Al Congrés encara hi va haver qui es va queixar amargament de la manca d’implicació de delegat/des en aquestes assemblees. Probablement els havia desmotivat l’escassa emoció que hi hauria en el resultat de les votacions.
El Congrés es va iniciar aproximadament a l’horari previst, les 10h, amb diferents xapes. Que si hi havia un Espai de Transparència al lloc web, que s’havia elaborat un Codi Ètic “per poder defensar el sindicat de persones irrespectuoses”… Que si cal una caixa de resistència, ui, sí.
Es va anunciar que la candidatura presentada per Joan Rocamora havia estat desestimada perquè a la candidatura no hi havia els candidats elegibles suficients ja que o no eren afiliats o estaven expedientats.
Que se’ls ha d’entendre oi, perquè dir que portem 2 anys llargs en modus Reina Boja d’Alícia en Terra de Meravelles i que manem tallar el coll a tot aquell qui es mogui hagués estat massa llarg.
Que es crearan els Consells de les Federacions: cadascuna podrà celebrar 2 trobades anuals amb tota la filiació.
Pels que se us ha de dir tot, vol dir “jugueu a les vostres coses al vostre raconet i no vingueu a molestar als Congressos on ja ho tenim tot pactat abans d’entrar”.
Que els jubilats quedaran adscrits a la última Federació on van estar adscrits quan tenien feina en actiu. Bé. Bé. Ara seria massa llarg explicar de què ve tot això.
Els treballador/es autònoms afiliats quedaran adscrits a la Federació de Serveis Privats.
I més cosetes, com és ara que a les properes eleccions grosses del sector públic de la propera primavera volem entrar a la mesa sectorial de Sanitat i a la mesa de representants dels treballadors de la Generalitat…
Seguint el Reglament precongressual hi hagués pogut haver 134 representants amb dret a vot sumant els 120 de les 3 Federacions i l’Eina i els 14 membres del SN. A la sala hi havia 81 afiliat/des amb dret a vot.
I per fi arriba moment que sempre és distret de presentar els comptes de 2021. Anuncien que les despeses han estat 753.059,92€ desglossat en 3 partides:
lloguers 68.559,21€ / salaris 353.335,59 / funcionament 257.100,36…
I ningú no s’aixeca i els diu: COMPANY*S QUE AIXÒ SUMA 678.995,16 I QUE PER TANT FALTEN PER JUSTIFICAR 74.064,76 EURETS DE RES perquè qui som nosaltres per amargar la festa als nostres compis que ho han preparat tot amb tanta il·lusió.
“El Congrés de la por: només per afiliats silenciosos”
PER QUÈ ABANDONO LA MEVA IMPLICACIÓ A LA INTERSINDICAL
Aquest article no és altra cosa que la suma dels tuits que vaig emetre dissabte al matí, 12 de novembre. Els poso en format d’article per facilitar-ne la lectura:
Bon dia, sóc vinguda a explicar-vos perquè avui no estic assistint al 7è Congrés de La Intersindical i perquè abandonaré en les properes hores les meves tasques en aquest sindicat. Tinc motius per donar i vendre però el que explicaré serà el més simple: el sindicat no és sobirà.
Sóc dels pocs afiliats que avui tenen el privilegi de poder entrar al 7è Congrés. Jo hi tinc cadira perquè fins ara he estat membre del Secretariat Nacional i, en conseqüència, del Consell Nacional. No m’he tornat a presentar a cap càrrec.
Per tant deixaré de ser Delegada de Prevenció de Riscos Laborals i membre dels Comitès de Seguretat i Salut de:
_Departament de Salut
_Departament de Justícia
de la Generalitat.
Parlaré amb el responsable d’aquesta àrea de la Intersindical per fer el traspàs de la feina feta
Cap sindicat és útil al seu propòsit -la defensa dels interessos dels treballador*s- si manté lligams o accepta directrius de partits polítics.
En el cas de la Intersindical les decisions les prenen membres de dos partits polítics -un de molt gros, ERC, i un de molt petit Poble Lliure- que han acabat ocupant-ne els llocs de treball i/o els càrrecs rellevants.
D’aquí uns minuts rebreu a posar dos exemples de com representants d’ERC i Poble Lliure senyoregen La Intersindical.
Eduard Suàrez Rovira – És afiliat de la La Intersindical des del 18 de maig de 2000. Actualment té un càrrec a la Unió Territorial del Baix Llobregat de la Intersindical-CSC. Paral·lelament és membre d’ERC, partit en el que ha tingut diferents càrrecs i diferents problemes.
Des del juliol passat és director de “EQUACAT, Canal Olímpic de Catalunya” tal com consta al web Empresia.es. En va ser nomenat director el 14 de juliol de 2022.
EQUACAT és un organisme que depèn del Departament de Presidència, per tant, Eduard Suàrez, és director d’una empresa pública de la Generalitat, tal com consta al web
D’acord amb la taula retributiva que li pertoca d’aquest ens dita “Relació del personal directiu de les entitats del sector públic i les seves retribucions”, Eduard Suàrez percep un sou brut de 66.968,86€ l’any. (filera 114 de l’excel que us podeu descarregar).
D’acord amb l’article 21 dels estatuts de la Intersindical:
Suàrez incorre en incompatibilitat descrita si es presenta a un Consell Nacional perquè és directiu d’una empresa pública del sector públic de la Generalitat. És director d’una empresa.
Doncs resulta que entre el 14 de juliol de 2022 que va ser nomenat director de EQUACAT i el 22 d’octubre, Suàrez no va trobar moment de dimitir del seu càrrec a la UT i es va presentar al Consell Nacional a dir-nos quins temes eren rellevants, vaja, de què podíem parlar i de què no.
Quan ho vaig fer notar al següent Secretariat Nacional de 28 d’octubre ningú no sabia que Eduard Suarez fos director de res. Ningú.
Per si teniu curiositat. Des de que vaig deixar la CUP de Barcelona el setembre de 2012 no formo part de cap partit ni coalició. Estic segura que hi haurà afiliat/des a ERC que agrairan aquest fil sobre l’Eduard Suàrez. Encara estaré fent algun favor a algú/na.
Ara un exemple de Poble Lliure: Ni en el Consell Nacional de 22 d’octubre, ni en el darrer Secretariat Nacional de 28 d’octubre no es va voler presentar la candidatura oficialista. Es va dir literalment que això era voler tenir informació privilegiada.
La candidatura no es va poder llegir al web fins el 3 de novembre, 10 dies abans del Congrés. Poble Lliure es descriu com a partit polític. Primer van començar posant els seus militants a treballar -com a alliberats sindicals o com a contractats- a La Intersindical fins que avui han acabat ocupant el Secretariat Nacional.
El nou Secretariat Nacional, el que resulta escollit avui en l’única candidatura que han permès que es presentés està format per 6 dones i 8 homes. 8 d’aquestes persones treballen al local nacional de La Intersindical
D’aquests 14, 6 són membres de Poble Lliure, 2 òrbita PL, 2 òrbita CUP, 1 és un critiquíssim d’ERC, 2 més són JERC i 2 que no se sap.
Tothom entén que si Poble Lliure ha pogut copar el SN de La Intersindical és perquè ERC ha renunciat a senyorejar aquest sindicat, oi?
I no perdem de vista que si la mà que gronxa el bressol de la Intersindical d’ERC ha estat i/o és Eduard Suàrez, el gronxador de Poble Lliure és Marc Sallas que, com ha fet sempre fins ara, roman a l’ombra.
Sóc conscient que altres sindicats competidors, especialment en el sector públic, estaran molt contents amb aquestes explicacions. Per això he aguantat tant.
Independentistes que us vulgueu sindicar en un sindicat independentista: teniu dret a saber on us poseu. Jo he donat explicacions i dades, ara, les decisions les pren cadascú.
Tot el què diu el blog Corrent de canvi és cert. Lamentablement cert. #LaDada – No hi ha cap article, esquema, etc dels publicats fins ara que l’hagi escrit jo.
(aquest que publico avui és posterior als tuits emesos dissabte mentre es desenvolupava el Congrés)
En els darrers 2 anys llargs el Secretariat Nacional via Comissió de Garanties ha 1r suspès de drets i després expulsat unes 16 persones. Dono per fet que seré la 17a. La citada comissió ara són 4, tots membres d’ERC, la coordinadora dels quals és la parella de l’abans citat Eduard Suàrez.
I ja està. Ho deixo aquí. Que sigueu feliç*s!
Roser Palol
LA CORT DELS MIRACLES
El Congrés d’un sindicat en expansió, i més a la vigília del gran període electoral de 2023 hauria de ser festa gran, amb llum i taquígrafs. Amb un gran procés participatiu de l’afiliació i obert, molt obert també de portes enfora. En lloc d’això estem davant d’un procés gris, opac, amb més penombra que llums, amagant candidatures, no proclamant-les formalment, rebutjant candidats a través de mesures cautelars del tot injustificades, dintre de procediments disciplinares que fan vergonya aliena.
Amb una vintena d’expedients d’expulsió en marxa, amb delegats electes que se’n han afartat i causat baixa del sindicat, amb tot un secretariat de la sectorial d’educació que va dimitir en bloc davant el menysteniment sistemàtic per part de membres del Secretariat Nacional. La festa queda molt deslluïda.
S’ha de poder dir que la constitució de la Federació de Serveis Públics es va fer amb greus irregularitats. S’ha de poder dir que la constitució de la Federació d’Indústria es va fer saltant-se els estatuts. S’ha de poder dir que la mateixa constitució de la Comissió de Garanties es va fer saltant-se el seu propi reglament, i que no s’entén que es rebutgin candidats amb un currículum solvent només per què no son “dels seus”, després aniran dient que no hi ha candidats per culpa de la judicialització, no no, la culpa és el sectarisme.
S’ha primat el principi d’autoritat, de fet s’ha primat l’autoritarisme malaltís i acomplexat, sobre el diàleg i la participació. S’ha practicat el nepotisme amb canvis contractuals d’amagat del òrgans del sindicat, enganyant a tort i a dret per tal que s’alliberés a tal persona, parella de tal altre, en contra del parer del seu sector. Això fa que els sigui del tot impossible escoltar, debatre i revisar situacions, per tant perseveres en els errors, cas que es produeixin.
Se’ns dirà que s’auditaran els comptes quan hores d’ara son del tot incomprensibles, qualsevol amb un mínim sentit crític i quatre rudiments de comptabilitat ho pot verificar. I estem parlant d’un pressupost ja de certa importància i d’un gruix de personal assalariat i amb alliberament total que exigiria més rigor, més enllà de les obligacions legals de transparència. El que dèiem tenim uns òrgans d’assentiment, d’escolans d’amén, representants d’interessos particulars i/o partidistes.
Algun òrgan del sindicat sap res de la anomenada “caixa de resistència”? Segons declaracions públiques (El Salto Diario, 2/6/1922) tenim uns fons de reserva importants que la periodista que fa l’entrevista coneix. Quina sort tu! Algun òrgan del sindicat en té cap coneixement? La resposta és NO. Per tant o es menteix al sindicat o a la periodista en qüestió.
S’envia un correu a l’afiliació, el 2 de novembre amb la candidatura oficialista, i es diu que va ser proclamada al Consell Nacional del dia 22 d’octubre quan s’ha mantingut en secret fins el mateix dia 2 de novembre. Llavors què o a qui s’ha proclamat, misteri? Mentida rere mentida. Cal dir que és una candidatura previsible farcida d’assalariats del sindicat i clar, del mateix partit polític, alguns sense cap experiència laboral fora del sindicat, familiars, ningú de la indústria o serveis privats (fora dels propis assalariats).
Amb tanta gent manant cal preguntar-se qui farà la feina? El que està clar és que un partit polític irrellevant se’n ha fet l’amo, a falta de càrrecs públics per oferir queda l’estructura del sindicat per parasitar.
L’independentisme està vivint uns moments molt complexos i crispats fruit de l’evolució política de l’anomenat procés, d’un mal dol o no dol, de frustracions col·lectives i sobretot d’una manca d’estratègia clara. En un context així el paper del sindicat hauria de ser cabdal, cosint cohesionant des de baix, i lamentablement pel camí que porta no passarà de comparsa de part. Tanquin la porta al sortir, fora fa fred.
Qui té por a la llum i per què?
Quan no falten ni 2 setmanes pel Congrés Nacional l’afiliació i els òrgans formals del sindicat no coneixen les candidatures presentades, en quina situació estan i quins noms les composen. Insòlit. La Comissió Organitzadora, escollida per cooptació com ja és habitual, es nega a fer públiques les candidatures tot i estar formalment en període de campanya electoral. Sembla, això sí, que membres de la dita Comissió van a candidatura oficial. Amb quina legitimitat fa això una Comissió de tipus tècnic i de què serveixen uns òrgans del sindicat si no representen els interessos i drets de l’afiliació, especialment el Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos?
Tot plegat és un disbarat que hauria d’encendre els llums d’alerta del que està passant a la Intersindical-CSC. I això ens porta a la segona qüestió: Com és que aquests tipus de comportaments es toleren i es normalitzen? El fons és que els òrgans formals són òrgans d’assentiment, només serveixen per acceptar tàcita o explícitament allò que els demana qui mana al sindicat. I qui mana? Doncs un grup de poques persones amb càrrecs orgànics o no que s’han dedicat a posar peons per controlar el sindicat, que utilitzen les estructures de partits polítics. A hores d’ara no hi ha cap òrgan del sindicat que se n’escapi. La manipulació barroera d’alliberats i assalariats hi fa la resta: qui es belluga no surt a la foto.
Un projecte engrescador i necessari, un sindicat fort, nacional i de classe s’està convertint en una joguina trencada en mans d’uns irresponsables. Segurament s’amaguen les llistes per demorar l’evidència, un Secretariat Nacional d’assalariats i militants de partits polítics més interessats en la seva situació personal que en la situació preocupant de les classes treballadores d’aquest país. Diuen que volen emular a ELA-STV i de moment ens recorda la pitjor cara d’UGT, transfuguismes a part. Lamentable.
Eina trencada!
Més de 30 expulsions injustificables.
Però ser càrrec de partit i estar al Secretariat del sindicat no és cap problema, tot i que els estatuts
HO PROHIBEIXEN CLARAMENT!
Això ja no és un sindicat, és una secta.
Comparteix això: