Congrés Nacional previst pel novembre de 2022

I-CSC_General, , , , , , ,
  • Un altre tema és la organització del Congrés Nacional del sindicat que està previst que se celebri el novembre vinent. El Congrés Nacional és el màxim òrgan de presa de decisions de la Intersindical. En el Congrés s’ha de triar el nou Secretariat Nacional i el nou/va Secretari/a General. O renovar els càrrecs en exercici.

Els congressos s’han de celebrar cada 4 anys i si hagués estat així, aquest s’hauria celebrat el 1r cap de setmana de juliol però ha estat ajornat fins el novembre. No s’ha donat cap explicació als afiliats/des.

L’últim Congrés va ser el 30 de juny de 2018. Mesos abans s’havien constituït dos grups, un que pretenia que el Secretari General fos en Sergi Perelló i l’altre que continués sent en Carles Sastre.

Per poder presentar una sola candidatura al Congrés, 4 dies abans, el dimarts 26 de juny, les dues parts van pactar i van posar aquest pacte per escrit. En aquest acord s’hi deia, entre altres coses que, seria Secretari General en Carles Sastre de 30 de juny de 2018 a 30 de juny de 2020 i que després, seria Secretari General en Sergi Perelló d’1 de juliol de 2020 a 1 de juliol de 2022. No es parlava de dates posteriors perquè en principi aquest primer cap de setmana de juliol hauríem d’haver fet el nou congrés. Tal com indica aquest document:

“Els  Estatuts de la Intersindical estableixen que al Congrés Nacional hi podran votar uns nombre de delegats triats per  cada Federació, però en aquell congrés de 2018, així com els anteriors, es va deixar  votar tots els afiliats de La Intersindical-CSC. Ho he preguntat personalment a diverses persones que hi eren, i així va ser.  Teniu aquí captura de pantalla del que diuen els estatuts i, més avall, l’enllaç a aquests mateixos.”

Estatuts de La Intersindical-CSC

És estrany que la Intersindical-CSC tingui aquesta manera de fer tan poc democràtica, sobretot quan no és la manera de fer habitual. Fins ara han pogut  votar tots els afiliats.

Enguany, el Secretariat Nacional (que és qui porta les regnes del sindicat entre congrés i congrés) ha decidit que aplicarà estrictament els Estatuts. I això ha generat polèmica entre altres motius perquè hi ha el precedent de la constitució irregular de la Federació de Serveis Públics (que en parlarem més endavant). Per què han de ser uns delegats, que no sabem com i qui els escollirà, els que han de triar per tots? I en segon lloc, també cal que ens preguntem si el cens serà accessible, si hi haurà les mateixes irregularitats que hi va haver per a la constitució de la Federació de Serveis Públics i si, en definitiva el procediment serà net. I qui sap quins seran els criteris per escollir aquests delegats, més enllà de la comissió, formada per quatre persones, encarregades d’organitzar el congrés?  No ho sap ningú. Més ben dit, segur que ho saben aquells membres del Secretariat Nacional afins a l’actual Secretari General.

Federació de Serveis Públics: Un mur de vidre

I-CSC_General, Sectorials públiques, , , , , , , ,

El 12 de març de 2022 es va constituir  la Federació de Serveis Púbics (FSP). Hi van concórrer dues candidatures l’oficialista “Anem per feina” i una segona “Som Federació.” La diferència entre una i altra era bàsicament el model de participació i presa de decisions.

Ja des l’inici del procés es van detectar i debatre moltes irregularitats que no es van resoldre. La candidatura “Som Federació” va interposar una demanda que s’ha admès a tràmit i està en espera de judici.

La candidatura oficialista va guanyar de forma bastant ajustada. I si tenim en compte les abstencions podríem parlar d’empat tècnic. En vista dels resultats la millor solució hauria estat establir punts en comú, però la candidatura guanyadora no ho va fer.

A ningú se li escapa que qualsevol procés de construcció no és ràpid, però també hem de posar sobre la taula que les persones elegides estan a jornada completa al sindicat cobrant un sou que surt de les quotes de l’afiliació i de les arques públiques, en funció del nombre de delegats i delegades aconseguit en les diferents eleccions sectorials.

Ras i curt, un sindicat no és una associació de veïns d’escala en què la presa de decisions no  surt de la porta del bloc de pisos. Un sindicat té una dimensió social que va molt més enllà de la defensa dels treballadors i treballadores, ja que forma part dels espais de presa de decisions al més alt nivell d’un país.

Molts treballadors i treballadores van donar suport a la Intersindical per ser un sindicat de classe i independentista.  Si volem ser una república independent, cal aquest model sindical.

Però, des que en Sergi Perelló pren el relleu a Carles Sastre com a secretari general comença la deriva: invisible, interna, però que com una taca de fuel al mar es va fent gran

El desembre del 2021, el Decret Iceta esdevé la prova del cotó per mesurar la talla dels sindicats en general i de la Intersindical en particular.

Aquest procés d’estabilització del personal públic en frau de llei és molt complex, aspecte que implica estar molt amatent a tot el que passa, destriar el gra de la palla i donar tranquil·litat en la mesura del possible a un nombre ingent de treballadors  i treballadores que veuen que poden perdre el seu lloc de treball.

Des de la FSP, que presumeix de gabinet jurídic i que hauria de fer propostes proactives, es dedica a tot el contrari: no atén a les persones que truquen al sindicat demanant informació, no informa l’afiliació i, quan delegats electes fan preguntes, són menyspreats. Sort que la ciutadania no és ximple i si la Intersindical no dona resposta als seus neguits, trucarà a una altra porta.

Quant a la funció dels sindicats, haurem de convenir que tenim un problema, ja que l’únic sindicat independentista i de classe que tenim a Catalunya està ocupat per uns dirigents que no treballen pel bé comú sinó només pels seus interessos i ambicions  personals.

I mentre les organitzacions van prenen formes planes i arrodonides, la Intersindical que ens vol portar a la llibertat i la independència opta per un model que molts volen oblidar, que ens retorna a temps passats i gens alliberadors.

Tenim mala peça al teler.

Constitució fraudulenta de la Federació de Serveis Públics

I-CSC_General, Sectorials públiques, , , , , , ,
  • Un dels temes que ha estat més problemàtic ha estat la constitució de la Federació de Serveis Públics d’aquest sindicat. Aquesta federació  engloba tots els treballadors i treballadores del sector públic afiliats al sindicat (Sanitat, Educació, Generalitat i ens adscrits, Administració Local i Universitats). La Intersindical-CSC té al voltant d’un 40 % dels seus afiliats que treballen al sector públic. 

Els resultats del congrés on es va constituir aquesta federació han estat portats a judici perquè hi va haver un munt d’irregularitats. Després d’un intent fallit per fer una candidatura unitària i de consens, es van presentar dues candidatures: l’oficialista, “Anem per feina” encapçalada per l’Àngels Torrents, i la no oficialista,¨Som Federació” encapçalada per en Lluís Hurtado. Qui va negar-se a participar en aquesta candidatura de consens va ser la part oficialista. La candidatura no oficialista va estar fins l’últim moment batallant per no haver-se de presentar. Es va decidir que, donada la importància de la Federació, pogués votar tota la filiació.

Els cens el va gestionar una contractada laboral afí al sector oficialista i membre de Poble Lliure. Hi tenien un accés privilegiat les persones que treballaven perquè guanyés el sector oficialista.

 Les primeres queixes van sorgir quan es va donar un termini de pocs dies a la l’afiliació per tal que s’inscrigués per a poder votar. El dia en què se celebrà el Congrés, el passat 12 de març (només tenia format telemàtic)  hi va haver molta gent que no va poder accedir a la sessió. Aquest fet el va fer palès en Lluís Hurtado i, finalment es va ajornar la votació. Dos dies després, el mateix Lluís Hurtado, va enviar un escrit impugnant la constitució de la Federació de Serveis Públics  perquè la seva candidatura no havia tingut les mateixes possibilitats d’accedir al cens electoral que l’altra candidatura, els interventors no havien pogut comprovar la identitat de les persones incloses al cens i,  a més a més, els criteris que s’havien utilitzat per a la revisió del cens tampoc havien estat clars.

Des de la candidatura no oficialista es va demanar que el cens fos clar i públic i que pogués votar tota la afiliació sense necessitat d’haver-se d’inscriure uns dies abans. Deixant votar només els que s’han inscrit es controlen els resultats de la votació. I això no és gaire democràtic.

Malgrat aquesta impugnació la Intersindical-CSC decideix tirar endavant amb el congrés. Per tal “d’agilitzar” el procediment, s’envien les ponències de cadascuna de les dues candidatures a la gent que pot votar (no a tota l’afiliació), se’ls demana que les llegeixin i que votin el dia del congrés. És a dir, els candidats no van poder exposar les seves ponències en un debat obert i participatiu. Finalment, va guanyar la candidatura oficialista, però el resultat va ser prou ajustat. Davant de les irregularitats que es van produir, la candidatura no oficialista va decidir portar-ho a la justícia.

Impugnen el Congrés de la Intersindical-CSC per manca de garanties democràtiques

Contra la impostura sindical: Són aliats els qui t’impedeixen votar?

Sectorial d’educació: Hipocresia en estat pur

Educació, I-CSC_General, , , , , , , , ,

Acceptar la proposta del Conseller Cambray, és l’única alternativa que han tingut els sindicats ja que no podien garantir el grau de seguiment de les dues jornades de vaga previstes per aquest setembre. En les vagues del curs passat la que més seguiment va tenir no va arribar a un 15%.

El Conseller no ha guanyat, són els sindicats els que han perdut. I com justifiquen aquests fracàs?. La majoria amb el silenci tot procurant mantenir la dignitat, però la Intersindical no, la Intersindical treu pit i piula a tort i a dret a les xarxes socials.

“Valoració crítica de l’acord amb el Departament d’Educació” document que no s’ha enviat a l’afiliació

  • “La Intersindical valorem críticament l’acord” …” aquest acord no suposa cap ampliació de drets”  De què estan parlant! La finalitat de les vagues era revertir les retallades de l’any 2010.
  • “una negociació real amb els diferents agents de la Comunitat Educativa…”  I que s’ha fet durant tot el curs…? Una ficció…!
  • “…la Intersindical vetllarem perquè els acords que s’han assolit es compleixin en la seva integritat, tant pel que fa a l’hora lectiva com a la resta de punts que hi ha damunt la taula…” Només faltaria que no es vetllés pel retorn de l’hora lectiva a primària i secundària, però ens hauran d’explicar com es fa per vetllar per uns acords que són sobre la taula!
    • Hi ha més acords que no es volen explicar? 
  • “…no es pot obviar el paper del govern espanyol en els problemes que ens afecten…” Fa anys i panys que tothom sap que hi  ha un dèficit d’ingressos, i qui decideix com es distribueixen els diners assignats, és la Conselleria d’Educació. Si no es malbaratés en llicències, plataformes i material informàtic no necessari (veure l’habitació dels mals endreços de moltes escoles i instituts) hi hauria pressupost per a professorat. La Intersindical no ha piulat mai en aquest sentit.

Però, embolica que fa fort arran de la notícia de: El diario.es “La millonaria ‘caja de resistencia’ de ELA, la baza con la que el mayor sindicato vasco logra mantener huelgas de años”. Des de la Intersindical es respon“així seria més fàcil”

Parlem clar:

  • Si la Intersindical no té caixa de resistència, és senzillament perquè no en vol tenir, ja que és una decisió estratègica. Excusar-se en una afiliació insuficient, mostra la poca talla dels actuals dirigents del sindicat.
  • Durant tot el curs passat, l’afiliació no va tenir cap informació de com es desenvolupava el procés de negociació. Voler estar informat implicava anar als webs dels altres sindicats.

Tot això no té res a veure amb aquella Intersindical engrescadora que va incrementar delegats en les eleccions del 2019. Avui, els actuals dirigents en ves de fer autocrítica culpabilitza els treballadors/docents per no haver estat prou participatius en les vagues. Ens volen fer passar bou per bèstia grossa, quan el que haurien de fer és callar per mantenir un mínim de dignitat.

Ara s’entén perquè gairebé un 50% d’alliberats i alliberades no continuen aquest curs, i alguns s’han donat de baixa del sindicat.  Hipocresia en estat pur

Per aquest camí no serem mai Països Catalans

Dissidència destructora o dissidents i destructors!

I-CSC_General, , , , , , ,

Quan pensar diferent, o simplement pensar, és destruir.

Quan opinar si es difereix de la línia establerta per qui és considera “quadre”, és molestar.

Quan preguntar és atacar i qüestionar. 

Quan no combregar amb rodes de molí (o doctrina establerta) és passar a ser dissident, mal vista i enemiga del sindicat.

Perquè el sindicat només és d’alguns, és dels “quadres”, els únics que saben que convé al sindicat. La resta d’afiliats només hi som per pagar, no opinar, no pensar, no preguntar i si s’escau no votar per escollir cap “quadre”, ja s’escullen entre ells, que ho fan millor i saben el que convé al sindicat i especialment el que els convé a ells. És per això que el secretari nacional només el poden votar els delegats.

Votar, pensar, opinar, debatre, preguntar, dialogar, consensuar, qüestionar és voler DESTRUIR EL SINDICAT, perquè nosaltres NO SOM EL SINDICAT.

Si poso el meu nom en aquest escrit, demà mateix se m’obriria un expedient on de manera cautelar (ironia) em prendrien els meus drets d’afiliada (pagar, al ser un deure, em sembla que no el treuen fins l’expulsió) i tres dies després arribaria l’expulsió directa, amb una resolució d’expulsió exprés amb floritures legals i sense signatura.

Les meves llibertats sindicals i d’opinió, en aquesta cas i amb aquesta cúpula de “quadres” son perseguides i aniquilades. Ras i curt, com l’estil dictatorial que recorda temps passats, expulsions de destructors del sindicat a mans plenes.

Així estem a La Intersindical.

Escrit d’opinió d’una (encara) afiliada i dissident.

“Quan el debat s’ha perdut, la calúmnia és l’arma del perdedor.”

Sòcrates

Incoherència feminista

I-CSC_General, , , , , , , ,

A mitja dotzena llarga d’afiliats i afiliades se’ls ha obert expedient d’expulsió per haver signat un escrit de suport a una afiliada i delegada electa expulsada, ja fa dos mesos llargs.

Si l’afiliada hagués actuat en contra de l’ideari de la Intersindical-CSC, tot plegat tindria tot el sentit. Però el cas que ens ocupa són el Secretariat Nacional i la Federació de Serveis Públics, els que no acaten l’ideari del sindicat que representen.

Aquesta afiliada va patir assetjament intel·lectual i abús de poder, per homes i amb el silenci còmplice d’algunes dones de la seva Unió Territorial.

I què va fer l’afiliada maltractada? Doncs el què havia de fer: posar-ho en coneixement de la Secretaria d’Igualtat, perquè fes de mediadora en el conflicte.

Però, ai las! La nostra afiliada represaliada es va trobar davant d’una reconversió de La Sección Femenina, ja que no van donar cap importància a les seves paraules i tampoc es van dignar a obtenir-ne informació. El cas és en espera de judici.

Però ben mirat aquest no és el problema de fons. Qui actua d’aquesta manera és La Intersindical-CSC, un sindicat en què una de les paraules del seu lema és feminisme i quan parlen gairebé sempre ho fan en femení.

Què està passant? És diu una cosa, però a l’hora dels fets s’actua de forma contrària?

El feminisme i parlar en femení s’ha convertit en una marca publicitària? Si és així tot plegat frega la misogínia.

Però encara hi ha més, La Intersindical-CSC forma part de la comissió de treball del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. I seria interessant de conèixer les propostes d’aquest sindicat que s’autoanomena feminista.

No és això, companys, no és això

I-CSC_General, , , , , , , ,

Es podria creure que un sindicat és una autoorganització dels treballadors i treballadores per tal de defensar els seus drets front les empreses, patronals i poders públics. I que fins i tot un pas més enllà, poden fer propostes de futur quant a models.

Es podria creure que un sindicat independentista i republicà, tot suposadament, s’hauria de regir per uns valors democràtics i de respecte a les persones, fomentant el diàleg la participació i l’empoderament d’uns i altres, tot suposadament.

Quan veus que la direcció d’un sindicat, el teu suposadament, s’instal·la en l’autoritarisme i el despotisme, no escolta, no dialoga, no sap fer res més que tirar de sancions i expulsions sense fonament. Tancant-se en el “búnker” del seu poder de fireta, silenciant allò que no li interessa i usant els òrgans del sindicat d’una manera sectària per tal de blindar-se, confonent de manera barroera víctimes i victimaris…

Et preguntes aleshores si es mereixen la confiança que moltes persones els hem atorgat, afiliades o no. Et preguntes si l’interès de certes organitzacions polítiques, o faccions d’organitzacions polítiques, és per tirar endavant un projecte sindical o per poder accedir a alliberaments sindicals i salaris, carpe diem.
Cal un debat a fons ja, suposadament, amb llums i taquígrafs.

LÍDERS, i líders…

I-CSC_General, , , , , , , , ,


L’any 1958 en plena dictadura franquista, diversos nuclis de persones agrupats en petits grups de resistència al règim, aniran configurant un sindicat independentista i de classe.
Dos anys abans dels JJ.OO. de Barcelona, el 1990, neix la Intersindical-CSC tal com la coneixem ara. Miquel Porter i Moix en fou el primer secretari. El seguiren Isabel Pallarès i Roqué 1998/ 2013 i Carles Sastre i Benlliure 2013/ 2020. Des del juliol 2020, el càrrec de secretari general recau en Sergi Perelló Miró.

L’any 2017 la Intersindical, va fer un gran salt qualitatiu tot incrementant la representació sindical i convertint-se en la primera força a l’administració pública catalana.
L’any 2020, va començar-hi a haver desconcert, preses de decisions en petit comitè. I a partir d’aquí, un degoteig de baixes i expulsions. Cal dir que no consten expulsions de persones afiliades a la Intersindical abans d’aquest canvi del juliol 2020.
Però, en aquests primers dies de juliol s’ha obert expedient d’expulsió a una desena llarga d’afiliats i afiliades.

Des del Secretariat Nacional de la Intersindical, es demana a l’afiliació:
“…que evitem participar públicament d’una qüestió interna del sindicat…”
“…el sindicat té des de fa dos anys canals interns per debatre qualsevol qüestió…”
Venja’m, no som una colla de ximples que anem esbombant a tort i a dret el que ens sembla, i també entenem la dificultat d’explicar aquestes situacions, ja que la línia entre el que és personal i el que és ideològic sovint és molt fina.
Però, més de deu expedients a la plegada ens mostren que hi ha alguna cosa a la Intersindical que grinyola i que fa por.
Afirmar que només fa dos anys que hi ha canals interns de debat, va més enllà de la mentida. Les UT, les diverses sectorials, les assemblees…, que són, sinó òrgans de debat? I aquests òrgans han existit des de 1990.

El canvi de paradigma coincideix en el temps i amb el mandat de l’actual secretari nacional en Sergi Perelló i Miró.
Aquesta nova manera de gestionar la Intersindical, no afecta només a les persones represaliades.
Portar una organització del no res a ser primera força en l’administració pública catalana és fruit d’un treball i un esforç ingent.

Des del juliol 2020 la gestió de la Intersindical va pel camí del pedregar.

La solidaritat és delicte a la Intersindical-CSC

I-CSC_General, , , , , , , ,

Suport a les companyes Aina, Dolors, Maria José, Mariona, Lluís, Joan, Manel …

Un conjunt de persones afiliades, delegats de diferents sectorials i persones amb diferents responsabilitats a la Intersindical-CSC, hem rebut amb indignació la notícia que s’ha obert un expedient a diferents companys de la sectorial d’Educació. A delegats electes, afiliats i persones que han estat membres del Secretariat d’Educació, se’ls comunica l’expulsió cautelar per “haver vulnerat els Estatuts.” Ens temem que aquestes notificacions d’expulsió poden afectar fins a quinze afiliats.Es tracta, en qualsevol cas, d’una mesura de venjança i de càstig per haver mostrat posicionament diferenciats amb la direcció del sindicat. Un atemptat directe a la llibertat de pensament i d’expressió. El fet és més greu perquè entre els càrrecs que s’han esgrimit per expulsar-los hi ha el fet d’haver signat fa mesos un escrit de denúncia i de suport a una altra companya expulsada recentment, també delegada d’Educació, l’Ester. L’Ester havia estat víctima d’un procés previ d’assetjament personal des dels engranatges de la direcció del sindicat. Un assetjament denunciat per ella i silenciat des d’un organigrama d’interessos. Es tracta, en definitiva, d’una purga en tota regla en què els gestors del sindicat converteixen la solidaritat en un delicte.

Aquestes expulsions se sumen a les de dos afiliats més de la sectorial de Sanitat, que van ser desposseïts de la seva condició d’afiliats, és a dir, expulsats, durant el darrer any. Una depuració del pluralisme al si del sindicat, en què no s’accepta cap mena de veu crítica. Una circumstància que no s’havia produït abans, durant els mandats dels Secretaris Generals Isabel Pallarès i Carles Sastre, en què el sindicat creixia i va esdevenir una alternativa del sindicalisme català nacional i de classe.

La situació de l’estat del sindicat és greu, perquè es posen traves al seu eixamplament sectorial i territorial i es potencia l’obediència i la publicitat d’unes famílies polítiques instaurades en els òrgans de direcció, amb l’objectiu de perpetuar-s’hi, però lluny d’avançar en els objectius i interessos de la classe treballadora. Tot el descrit és una mostra dels desencerts i sortides desesperades per no saber gestionar els progressos aconseguits durant anys de picar pedra en la lluita sindical.

En aquest context la Intersindical-CSC no esdevindrà una alternativa sindical des d’un prisma nacional i de classe, tal i com es dibuixava després del 2017. Es troba massa aferrada a una burocràcia d’autoconsum i una perpetuació de l’status quo sindical que posa el fre a les dinàmiques pròpies de lluita laboral i popular, que posa el fre als principis de democràcia, transparència, pluralitat i autonomia organitzativa sense dependències.

No ens enganyem: la composició real de la Intersindical-CSC no són les piulades a Twitter o els bolos i vídeos d’autopromoció. El sindicat som tots i totes les afiliades, que paguem quotes i fem vagues i ens manifestem, treballadors actius, amb vida laboral i compromís amb un país i una classe treballadora.

Com a sindicalistes, és el nostre deure mostrar la solidaritat amb les companyes Aina, Ester, Dolors, Maria José, Mariona, Lluís… Perquè si ens toquen una, ens toquen a totes!

 A dia d’avui, la solidaritat és delicte a la Intersindical-CSC.

Feminisme i solidaritat

I-CSC_General, , , , , , , ,

Quan ja tenia el full ple per assistir al curs de formació en Economia social i solidària amb perspectiva de gènere  m’he vist amb la necessitat de consultar al diccionari i buscar el significat de les paraules.

He decidit no inscriure’m. El que m’ofereixen són paraules boniques. Fum en definitiva.

M’explico:

Solidària i perspectiva de gènere. Deu ser una broma oi?

Des de fa un temps, companys i companyes del sindicat han patit abús de poder, assetjament, menyspreu… Han demanat suport i ajuda a la secretaria de feminisme, i aquesta no ha fet res de res.

Es a dir no hi ha hagut ganes, capacitat…. per escoltar i donar suport a aquestes persones que patien una injustícia.

Algunes d’aquestes persones han plegat, altres han estat represaliades i algunes expulsades.

El feminisme és un conjunt de valors que es fonamenta bàsicament en el respecte envers l’altre. Parlar en femení és un miratge, ja que és tan excloent com parlar només en masculí.

Cert que el llenguatge construeix el pensament, però no confonguem llenguatge amb parla i molt menys amb gramàtica

Aquesta no és la Intersindical a la què em vaig afiliar i em produeix una gran tristesa. Però jo no em donaré de baixa.

Treballaré per reconstruir una Intersindical creïble. Les paraules se les emporta el vent i les accions són el que queda i en nom del feminisme i la solidaritat pagaria la pena treballar en la reconducció de les persones represaliades, dit d’una altra manera per manca de feminisme.

Facta, non verba!