Federació de Serveis Públics: Un mur de vidre

I-CSC_General, Sectorials públiques, , , , , , , ,

El 12 de març de 2022 es va constituir  la Federació de Serveis Púbics (FSP). Hi van concórrer dues candidatures l’oficialista “Anem per feina” i una segona “Som Federació.” La diferència entre una i altra era bàsicament el model de participació i presa de decisions.

Ja des l’inici del procés es van detectar i debatre moltes irregularitats que no es van resoldre. La candidatura “Som Federació” va interposar una demanda que s’ha admès a tràmit i està en espera de judici.

La candidatura oficialista va guanyar de forma bastant ajustada. I si tenim en compte les abstencions podríem parlar d’empat tècnic. En vista dels resultats la millor solució hauria estat establir punts en comú, però la candidatura guanyadora no ho va fer.

A ningú se li escapa que qualsevol procés de construcció no és ràpid, però també hem de posar sobre la taula que les persones elegides estan a jornada completa al sindicat cobrant un sou que surt de les quotes de l’afiliació i de les arques públiques, en funció del nombre de delegats i delegades aconseguit en les diferents eleccions sectorials.

Ras i curt, un sindicat no és una associació de veïns d’escala en què la presa de decisions no  surt de la porta del bloc de pisos. Un sindicat té una dimensió social que va molt més enllà de la defensa dels treballadors i treballadores, ja que forma part dels espais de presa de decisions al més alt nivell d’un país.

Molts treballadors i treballadores van donar suport a la Intersindical per ser un sindicat de classe i independentista.  Si volem ser una república independent, cal aquest model sindical.

Però, des que en Sergi Perelló pren el relleu a Carles Sastre com a secretari general comença la deriva: invisible, interna, però que com una taca de fuel al mar es va fent gran

El desembre del 2021, el Decret Iceta esdevé la prova del cotó per mesurar la talla dels sindicats en general i de la Intersindical en particular.

Aquest procés d’estabilització del personal públic en frau de llei és molt complex, aspecte que implica estar molt amatent a tot el que passa, destriar el gra de la palla i donar tranquil·litat en la mesura del possible a un nombre ingent de treballadors  i treballadores que veuen que poden perdre el seu lloc de treball.

Des de la FSP, que presumeix de gabinet jurídic i que hauria de fer propostes proactives, es dedica a tot el contrari: no atén a les persones que truquen al sindicat demanant informació, no informa l’afiliació i, quan delegats electes fan preguntes, són menyspreats. Sort que la ciutadania no és ximple i si la Intersindical no dona resposta als seus neguits, trucarà a una altra porta.

Quant a la funció dels sindicats, haurem de convenir que tenim un problema, ja que l’únic sindicat independentista i de classe que tenim a Catalunya està ocupat per uns dirigents que no treballen pel bé comú sinó només pels seus interessos i ambicions  personals.

I mentre les organitzacions van prenen formes planes i arrodonides, la Intersindical que ens vol portar a la llibertat i la independència opta per un model que molts volen oblidar, que ens retorna a temps passats i gens alliberadors.

Tenim mala peça al teler.

Constitució fraudulenta de la Federació de Serveis Públics

I-CSC_General, Sectorials públiques, , , , , , ,
  • Un dels temes que ha estat més problemàtic ha estat la constitució de la Federació de Serveis Públics d’aquest sindicat. Aquesta federació  engloba tots els treballadors i treballadores del sector públic afiliats al sindicat (Sanitat, Educació, Generalitat i ens adscrits, Administració Local i Universitats). La Intersindical-CSC té al voltant d’un 40 % dels seus afiliats que treballen al sector públic. 

Els resultats del congrés on es va constituir aquesta federació han estat portats a judici perquè hi va haver un munt d’irregularitats. Després d’un intent fallit per fer una candidatura unitària i de consens, es van presentar dues candidatures: l’oficialista, “Anem per feina” encapçalada per l’Àngels Torrents, i la no oficialista,¨Som Federació” encapçalada per en Lluís Hurtado. Qui va negar-se a participar en aquesta candidatura de consens va ser la part oficialista. La candidatura no oficialista va estar fins l’últim moment batallant per no haver-se de presentar. Es va decidir que, donada la importància de la Federació, pogués votar tota la filiació.

Els cens el va gestionar una contractada laboral afí al sector oficialista i membre de Poble Lliure. Hi tenien un accés privilegiat les persones que treballaven perquè guanyés el sector oficialista.

 Les primeres queixes van sorgir quan es va donar un termini de pocs dies a la l’afiliació per tal que s’inscrigués per a poder votar. El dia en què se celebrà el Congrés, el passat 12 de març (només tenia format telemàtic)  hi va haver molta gent que no va poder accedir a la sessió. Aquest fet el va fer palès en Lluís Hurtado i, finalment es va ajornar la votació. Dos dies després, el mateix Lluís Hurtado, va enviar un escrit impugnant la constitució de la Federació de Serveis Públics  perquè la seva candidatura no havia tingut les mateixes possibilitats d’accedir al cens electoral que l’altra candidatura, els interventors no havien pogut comprovar la identitat de les persones incloses al cens i,  a més a més, els criteris que s’havien utilitzat per a la revisió del cens tampoc havien estat clars.

Des de la candidatura no oficialista es va demanar que el cens fos clar i públic i que pogués votar tota la afiliació sense necessitat d’haver-se d’inscriure uns dies abans. Deixant votar només els que s’han inscrit es controlen els resultats de la votació. I això no és gaire democràtic.

Malgrat aquesta impugnació la Intersindical-CSC decideix tirar endavant amb el congrés. Per tal “d’agilitzar” el procediment, s’envien les ponències de cadascuna de les dues candidatures a la gent que pot votar (no a tota l’afiliació), se’ls demana que les llegeixin i que votin el dia del congrés. És a dir, els candidats no van poder exposar les seves ponències en un debat obert i participatiu. Finalment, va guanyar la candidatura oficialista, però el resultat va ser prou ajustat. Davant de les irregularitats que es van produir, la candidatura no oficialista va decidir portar-ho a la justícia.

Impugnen el Congrés de la Intersindical-CSC per manca de garanties democràtiques

Contra la impostura sindical: Són aliats els qui t’impedeixen votar?

La dimissió en bloc de tot el Secretariat d’Educació

Educació, I-CSC_General, Sectorials públiques, , , , , ,

El passat 1 de febrer el Secretariat d’Educació de la Intersindical-CSC va dimitir col·lectivament després de mesos de viure un malestar continuat en la relació amb la direcció del sindicat, el Secretariat Nacional i especialment amb el seu Secretari General. En l’escrit en què s’anunciava la dimissió en bloc es recordava que s’havien sentit “totalment desautoritzats, menystinguts i, fins i tot, humiliats, davant d’aquesta negació reiterada de funcions de càrrecs electes. “ Aquesta dimissió de tot un Secretariat, escollit democràticament per la sectorial d’Educació en un assemblea general, ha estat una altra advertència més sobre la situació general que viu el sindicat, que des del Corrent Crític Transparència ara compartim. Els companys i companyes d’Educació no han dimitit per no res. Un contínuum de censura, menyspreu i obstrucció han impedit les seves funcions com a persones escollides dins la sectorial i com a delegats sindicals electes. Uns fets que es repeteixen en altres àmbits del nostre sindicat i que esperem que puguin ser corregits i superats.


S’ha trepitjat de nou la democràcia interna, la transparència, la confiança i la solidaritat entre companys, el pluralisme sindical i la llibertat d’expressió, els valors feministes i el treball i l’acció sindical. Tot allò que reivindiquem des del Corrent Crític Transparència amb l’objectiu d’enfortir i fer avançar la Intersindical- CSC. Davant d’això, nosaltres no mirarem cap a una altra banda.