Eleccions representants sindicals

Educació, , , , , , , , , ,

Docents centres públics

Quan es van saber els resultats de les eleccions sindicals a l’educació pública del 14 de març de 2023, on La Intersindical va perdre 15 delegats, no ens hauria costat gens ni mica fer llenya de l’arbre caigut. Aquest no és el nostre estil.

Però, davant del comunicat que ha fet la sectorial d’educació, cal clarificar i puntualitzar alguns aspectes per poder tenir una visió de conjunt.

  • La baixa participació en unes eleccions sempre és una mala notícia. Un 5% no és suficient per poder-ne justificar els mals resultats.
  • La relació entre majoria i minoria és DEMOCRÀCIA. El vot electrònic no ha estat possible i fabular amb jocs de paraules uns hipotètics millors resultats, senzillament grinyola.
  • La feina d’aquests quatre anys no l’heu sabut explicar perquè molts de vosaltres no sou qui l’ha fet. La majoria de les persones que la van fer, han estat expulsades o han marxat fastiguejades pel rumb erràtic i tòxic de la sectorial i el conjunt del sindicat. I els que us heu quedat, amb l’acceptació submisa o interessada d’aquesta situació, no només no heu sabut explicar aquesta feina feta, sinó que l’heu fet malbé.
  • Afirmar que el col·lectiu docent té una visió esbiaixada, és mesquí. El respecte a les opinions i decisions dels altres és un principi bàsic i fonamental.
  • Respecte a la consolidació social del projecte en tot el territori, ja en parlarem en un altre moment.
  • La reconstrucció no es fa amb discursos ambigus i aparentment ben intencionats. “Per acabar, volem animar els afiliats i la resta dels col·lectius a fer-nos arribar les reflexions sobre la situació actual i, sobretot , a participar en el reforçament de la nostra sectorial d’educació”.

Recuperar la força de la sectorial d’educació de la Intersindical, no sabem si és possible. En tot cas, si algú ho vol intentar, hauria de començar per reconèixer els propis errors i disfuncions internes de manera sincera i constructiva. Per després, mirar de bastir els ponts dinamitats amb aquelles persones que tant van treballar per la sectorial amb l’objectiu de mirar de recuperar l’esperit, els principis, plantejaments i feina feta fins a la dimissió en bloc del Secretariat d’Educació, el febrer de 2022. 

Rectificar és de savis.

Valoració de les eleccions sindicals a l’educació pública del 14 de març. Web de La Intersindical

Eleccions sindicals a Educació: del desengany a l’esperança

Educació, , , , , , ,

Les persones signants d’aquest escrit, molts encara delegats sindicals a la Junta de Personal de diferents territorials i que havíem format part de la Intersindical-CSC, us volem transmetre un seguit de reflexions a pocs dies de la celebració de les eleccions sindicals a Educació, que se celebraran el proper 14 de març.

Descrivim com desengany l’experiència amb la Intersindical-CSC dels dos darrers anys, ara en mans d’una direcció que considerem erràtica, autoritària i que ha pervertit l’ètica i els principis sindicals. La Intersindical-CSC havia pres impuls després de mots anys de treball i encerts. Per aquest motiu en vam impulsar la sectorial d’Educació, que el 2019 va irrompre amb molta força i optimisme. Però amb els mesos, i coincidint amb una maniobra de desplaçament de la direcció històrica del sindicat, les coses es van capgirar i el sindicat va prendre una deriva de persecucions internes, de control burocràtic i d’abandonament dels objectius sindicals.

Durant aquest dos anys la sectorial d’Educació ha viscut nombroses desavinences internes i topades amb la direcció del sindicat. Uns conflictes nascuts del quefer antidemocràtic, patrimonialista i motivat per una inseguretat, la por a perdre les regnes d’un aparell que retroalimenta favors, col·locacions i silencis. I sorgides d’una visió i una praxi allunyades dels interessos dels treballadors que diuen representar, és clar.

Les reiterades desavinences serien llargues de descriure aquí. Només podem expressar que és una absoluta vergonya la forma en què s’ha actuat contra afiliades i afiliats de la sectorial d’Educació (i també d’altres sectorials!), que han vist vulnerats els seus drets més elementals de forma reiterada. Per aquest motiu tot el Secretariat d’Educació va dimitir el febrer de 2022 (dimissió col·lectiva acompanyada d’una denúncia d’obstrucció, opacitat, actes de menysteniment i  imposicions a dit continuades per part de la direcció). Una actuació irresponsable i que contradiu els principis democràtics, reproduïda de nou quan es va impedir votar als afiliats al Congrés de la Federació de Serveis Públics, o quan nombrosos afiliats van ser blocats, censurats, al grup obert del xat d’Educació.

El distanciament i el desengany amb el que fou el nostre sindicat s’origina, a més a més, per l’absència d’anàlisi i de praxi en l’acció sindical. És incompressible que fa quatre anys s’obtinguessin 47 delegats i que en els dos darrers anys no s’hagin trepitjat els centres de treball, que no hi hagi contacte real amb els treballadors docents, que no s’hagin defensat correctament els seus drets laborals. Si a això hi afegim la ineptitud i l’abandonament de la defensa dels interessos dels docents interins, en queda tan sols un còctel de claudicació i d’autoconsum. Un trist paper.

Per últim, i com a reflexió, no concebem un sindicat format per companys que fan bandera de la defensa dels drets dels treballadors, però que no han mogut ni un dit davant les purgues internes, la censura o l’assetjament a companyes. Que han assentit de forma acrítica, que han mirat cap a un altra banda, que ni tan sols han promogut ponts o fórmules de diàleg. Qui s’imagina que es pot construir un “Sindicat nacional i de classe” així? Això només serà possible si es fa seguint uns criteris d’ètica, de justícia i de participació i democràcia interna.

Aquest dos anys de desengany no ens han de fer perdre l’esperança. Per això, i compartint amb vosaltres aquesta mala experiència, i per posar llum a la foscor, us recomanem que voteu l’USTEC el proper 14 de març.

Signants: Narcís López, Gonzalo Alcaraz, Pablo Fernández, Emili Masoliver, Manel Moles, Núria Morales, Joan Rocamora i 15 delegats i ex afiliats a la Intersindical-CSC Educació