Qui té por a la llum i per què?
Quan no falten ni 2 setmanes pel Congrés Nacional l’afiliació i els òrgans formals del sindicat no coneixen les candidatures presentades, en quina situació estan i quins noms les composen. Insòlit. La Comissió Organitzadora, escollida per cooptació com ja és habitual, es nega a fer públiques les candidatures tot i estar formalment en període de campanya electoral. Sembla, això sí, que membres de la dita Comissió van a candidatura oficial. Amb quina legitimitat fa això una Comissió de tipus tècnic i de què serveixen uns òrgans del sindicat si no representen els interessos i drets de l’afiliació, especialment el Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos?
Tot plegat és un disbarat que hauria d’encendre els llums d’alerta del que està passant a la Intersindical-CSC. I això ens porta a la segona qüestió: Com és que aquests tipus de comportaments es toleren i es normalitzen? El fons és que els òrgans formals són òrgans d’assentiment, només serveixen per acceptar tàcita o explícitament allò que els demana qui mana al sindicat. I qui mana? Doncs un grup de poques persones amb càrrecs orgànics o no que s’han dedicat a posar peons per controlar el sindicat, que utilitzen les estructures de partits polítics. A hores d’ara no hi ha cap òrgan del sindicat que se n’escapi. La manipulació barroera d’alliberats i assalariats hi fa la resta: qui es belluga no surt a la foto.
Un projecte engrescador i necessari, un sindicat fort, nacional i de classe s’està convertint en una joguina trencada en mans d’uns irresponsables. Segurament s’amaguen les llistes per demorar l’evidència, un Secretariat Nacional d’assalariats i militants de partits polítics més interessats en la seva situació personal que en la situació preocupant de les classes treballadores d’aquest país. Diuen que volen emular a ELA-STV i de moment ens recorda la pitjor cara d’UGT, transfuguismes a part. Lamentable.
