Dissidència destructora o dissidents i destructors!

Quan pensar diferent, o simplement pensar, és destruir.

Quan opinar si es difereix de la línia establerta per qui és considera “quadre”, és molestar.

Quan preguntar és atacar i qüestionar. 

Quan no combregar amb rodes de molí (o doctrina establerta) és passar a ser dissident, mal vista i enemiga del sindicat.

Perquè el sindicat només és d’alguns, és dels “quadres”, els únics que saben que convé al sindicat. La resta d’afiliats només hi som per pagar, no opinar, no pensar, no preguntar i si s’escau no votar per escollir cap “quadre”, ja s’escullen entre ells, que ho fan millor i saben el que convé al sindicat i especialment el que els convé a ells. És per això que el secretari nacional només el poden votar els delegats.

Votar, pensar, opinar, debatre, preguntar, dialogar, consensuar, qüestionar és voler DESTRUIR EL SINDICAT, perquè nosaltres NO SOM EL SINDICAT.

Si poso el meu nom en aquest escrit, demà mateix se m’obriria un expedient on de manera cautelar (ironia) em prendrien els meus drets d’afiliada (pagar, al ser un deure, em sembla que no el treuen fins l’expulsió) i tres dies després arribaria l’expulsió directa, amb una resolució d’expulsió exprés amb floritures legals i sense signatura.

Les meves llibertats sindicals i d’opinió, en aquesta cas i amb aquesta cúpula de “quadres” son perseguides i aniquilades. Ras i curt, com l’estil dictatorial que recorda temps passats, expulsions de destructors del sindicat a mans plenes.

Així estem a La Intersindical.

Escrit d’opinió d’una (encara) afiliada i dissident.

“Quan el debat s’ha perdut, la calúmnia és l’arma del perdedor.”

Sòcrates